Ja tenim una edat, i que duri

Llach i Maria del Mar Bonet, en companyia de Manolo Escobar

No fumo ni bec ni m'he drogat mai, però sóc addicta a la xocolata (la legal), al cafè i a comprar llibres americans via Amazon. Des del 15 de setembre, ja existeix l'Amazon espanyola. "Aquest matí, tots els escriptors del país el primer que han fet després de prendre el cafè ha sigut buscar-se a l'Amazon.es", diu al Twitter l'escriptor i metge Salvador Macip (em queda un dubte: a quin país es refereix?). Reconec que jo encara no ho havia fet, ben bé perquè no hi havia pensat, però corro a abocar-me a la pantalla. Les vitamines per a l'ego haurien d'estar finançades per la Seguretat Social, fins i tot en època de retallades.

Faig una volta per la nova llibreria virtual, que també ven discos i pel·lícules i rellotges. M'emprenya descobrir que una sèrie que em vaig comprar fa quatre dies aquí la venen molt més barata. I m'emprenya encara més (o em desconcerta, o què sé jo) que els àlbums de Raimon, Maria del Mar Bonet, Els Amics de les Arts i el meu ídol de capçalera, Lluís Llach, estiguin a l'apartat de "flamenc i folkore espanyol", al costat de Manolo Escobar. Com ens hem de veure.

"Això que parlen els valencians" i altres errors colossals

Amazon potser esmenarà aviat els seus criteris classificadors, suposant que ells també els considerin equivocats. No se sap mai, amb això de les errates. Mireu què li va passar fa poc a Joan Carles Girbés, director de publicacions de Bromera. Va trucar a l'editorial una dona molt i molt enfadada, dient que havia comprat un llibre infantil ple de faltes d'ortografia i exigint que li tornessin els diners. L'amic Girbés, alarmat, va atendre la trucada. I li va costar, però ho va acabar entenent: la dona es queixava perquè el llibre era... en valencià. "Tot això que parleu els valencians està molt bé, però a la meva filla no li serveix", va etzibar. Segons ella, caldria advertir a la coberta que el volum està escrit en un dialecte estrany. Girbés li va intentar aclarir que aquesta qüestió no depèn de les editorials sinó de l'opció lingüística de l'autor, però la clienta el va tallar: "No ens entendrem, tu i jo, però igualment tornaré el llibre a la llibreria".

En Joan Carles m'explica tot dinant que va penjar i es va quedar una estona amb el telèfon a la mà, sense acabar-s'ho de creure. Però sí, així està el pati. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i de tant en tant se'ns espatlla la brúixola, què hi farem.

El milió d'exemplars de Carbó i els autors que s'estrenen tard

La Setmana del Llibre en Català, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, ja no és el que era. L'envelat i la caixa comuna s'han substituït per casetes de fusta gestionades cadascuna per una llibreria o editorial, i el llibre de fons pràcticament ha desaparegut. Vaja, que ha passat a ser una fira. La mar d'agradable, això sí.

El premi Trajectòria de la Setmana ha recaigut en Joaquim Carbó. "Em fa goig que hagin pensat en mi, ja sigui per ser vell o per haver estat al peu del canó durant tant temps", em diu el Joaquim, en plena forma als 79 anys. "Encara que intento dissimular-ho, llegeixo esverat que vaig néixer l'any 1932". No tinc clar si dissimula l'edat o l'esverament que li provoca saber-se tan gran. A mi el que m'esvera és que aquest senyor hagi venut en total un milió d'exemplars. Un milió, ep.

Parlant d'escriptors que no van néixer ahir: Edicions de 1984 publica la primera novel·la d'un autor de 61 anys. "Es diu Rafel Bernabeu, es defineix com un xarnego del Carmel i el llibre és hilarant, et fots un fart de riure", m'avança Josep Cots, editor amb bon olfacte: ja va descobrir Olor de colònia , de Sílvia Alcàntara, un debut espectacular d'una autora de 65 anys. Res, tu: que tots plegats encara som a temps d'escriure la novel·la de la nostra vida. I de trobar-la a Amazon, vés a saber a quin apartat i en quina companyia.