“Els escriptors de ciència-ficció anem per carreteres secundàries”

BarcelonaReddy Dolden és un nen que gràcies a l’addicció a un videojoc d’estratègia sobre aviació -que havia sigut un fracàs comercial: el seu creador es va suïcidar- acaba fundant una aerolínia d’èxit. Miranda Sherikov treballa com a hostessa de vol per a l’empresa de Dolden i ben aviat descobrirà una habilitat insòlita: és capaç de relacionar-se amb fantasmes. La criatura del més enllà que es posarà en contacte amb la noia és Voss Van Conner, escriptor de novel·les de ciència-ficció que pateix un accident funest mentre s’assecava els cabells al lavabo de casa.

Són tres dels molts personatges que habiten l’estranya i hilarant realitat paral·lela de Bromma, escenari on transcorre Connerland (Literatura Random House), la cinquena i esplèndida novel·la de Laura Fernández (Terrassa, 1981). “És un homenatge a aquells autors que han sigut capaços de crear universos sencers -explica Fernández-. Entre els meus herois hi ha Douglas Adams, Sam J. Lundwall i Philip K. Dick”. ¿Podria ser que Voss Van Conner, prolífic autor de novel·les amb arguments esbojarrats i home obsedit amb la imminent dominació del món per part d’una raça alienígena, fos una variació de Kilgore Trout, una de les creacions més famoses de Kurt Vonnegut? “Trout és l’ alter ego de ficció de tots aquests autors que m’agraden tant -reconeix-. Una de les meves novel·les preferides de tots els temps és Dios le bendiga, Mr. Rosewater ”.

En comptes de centrar-se en les excentricitats del seu escriptor traspassat, Fernández el mata a l’inici de la novel·la per mostrar quins pèrfids mecanismes s’activen quan un autor desapareix del mapa. “De cop i volta, un editor poderós, Ghostie Backs, s’enamora de l’obra de Voss Van Conner i està disposat a comprar-la a qualsevol preu -diu-. Per això acudeix a la viuda de l’autor, Lana Grietzler: es queda amb totes les novel·les a canvi d’un milió i dos iots”. Quan Van Conner mor, Lana estava a punt d’abandonar-lo. A banda d’intentar treure rèdit econòmic a les marcianades del marit, la viuda s’embolica amb l’empleat de la funerària, Rux Werton.

Parodiar l’enveja

El món literari que l’autora retrata és completat amb l’agent literari Chicken Kiev -el nom avícola no és una casualitat-, la directora d’una revista sci-fi on Van Conner publicava esclavitzat per les tarifes ridícules i l’escriptora de ciència-ficció Robbie Stamp. “Una de les preguntes que em faig a la novel·la és per què ens envegem tant, els escriptors? -es demana Fernández-. M’agrada parodiar l’enveja a través de Stamp, però tots som una mica com ella. Amb sort ens assemblem també al Voss, perquè ell fa el que vol i li és igual si parlen d’ell positivament o se’n riuen. El Voss pateix aquella síndrome ridícula de sentir-se un geni tot i que ningú sàpiga qui és”.

Fernández, que mira de trobar “vint minuts al dia per escriure” entre els articles que fa per a El Mundo i altres publicacions, va publicar la seva primera novel·la el 2008, Bienvenidos a Welcome (Elipsis). “Admiro tota aquella gent que és capaç de viure la seva vida i prou -diu-. Els escriptors estem fugint constantment de la nostra realitat a través dels llibres. Viure amb nosaltres és terrible: com pots competir amb la vida interior que ens alimenta constantment?” Si, a sobre, l’escriptor opta per la ciència-ficció -o per la “ sitcom galàctica”, com fa ella- la distància respecte al món pot ser encara més notable, i el rèdit de prestigi que se’n treu molt més baix que si es dediqués a altres gèneres. “Els escriptors de ciència-ficció anem per carreteres secundàries”, admet.

Connerland és una font de gairebé 500 pàgines de la qual brollen noves històries a cada capítol. La capacitat creativa de Fernández és cada vegada més remarcable, i també l’habilitat per mostrar, amb sentit de l’humor i respecte pels seus personatges, situacions que beuen d’un ampli espectre literari -de Thomas Pynchon al pulp -, del cinema dels 80 i dels colors llampants que abundaven a la revista Superpop, primera feina periodística de l’autora.