Ser escriptor en català, una feina molt precària

BarcelonaNomés un de cada deu autors en llengua catalana podia viure de la seva feina el 2013. Respecte al 2007, aquesta xifra ha disminuït un 1,5%: de la dada se’n desprèn que la precarització de l’escriptor en català és molt gran, lleugerament més extrema que abans de la crisi. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va presentar ahir l’estudi Escriure en català: estat de la professionalització, basat en una enquesta feta el 2013 que han contestat 239 dels seus 1.262 afiliats, entre Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Tot i representar un 18,9% dels afiliats, els resultats són “significatius i extrapolables al conjunt de la població -els socis de l’AELC-, ja que les característiques sociodemogràfiques de la mostra no difereixen pràcticament gens del conjunt d’associats”, segons es pot llegir a l’estudi. Així i tot, la base de dades de la Institució de les Lletres Catalanes recull que hi ha uns 3.000 autors en actiu.

Guillem-Jordi Graells, el president de l’associació, va resumir a grans trets el context actual, que compara les dades del 2013 amb les d’una enquesta similar feta el 2007. Per Graells, es viu un moment de “precarització” de l’escriptor en català i “cau en picat la proporció d’obra en català en relació a l’obra en castellà”. Hi ha “un 80% d’escriptors vocacionals que es dediquen a l’ofici de manera esporàdica o que conreen gèneres que no tenen una gran repercussió econòmica”.

El president de l’AELC va explicar també que “un gran nombre d’autors no guanyen ni 100 euros a l’any amb activitats relacionades amb l’escriptura, des dels drets d’autor fins a l’escriptura de guions, actes públics i col·laboracions en premsa”. Els escriptors aturats s’han duplicat en set anys: si el 2007 representaven un 2% de la mostra, ara són el 4%.

Docència, periodisme i traducció

El més habitual és que, per sobreviure, els autors hagin de dedicar la major part de la jornada laboral a una altra feina remunerada. La més habitual -representa un 34% dels casos- és “treballar en diversos nivells del sistema educatiu, des de mestre de primària, professor de secundària i batxillerat fins a professor d’ensenyament superior”. Altres professions amb més d’un 5% són les col·laboracions editorials, el periodisme, la correcció, la direcció d’empreses culturals i la traducció. De fet, un 80% dels autors s’han dedicat esporàdicament a la traducció en un moment o altre de les seves trajectòries.

La situació dels traductors també és delicada. Va ser exposada per Bel Olid, vocal de la Junta de l’AELC i presidenta del Consell Europeu de Traductors Literaris: “No estem tan malament com els països de l’Europa de l’Est, que poden arribar a no cobrar per traduir un llibre, però estem per sota de la mitjana europea. Només un 16% cobren a percentatge dels llibres venuts, un 40% reben una quantitat fixa per traducció i un 33% cobren per caràcters”.

La narrativa, gènere estrella

El 60% dels enquestats declaren que per a ells l’escriptura és una dedicació regular, mentre que el 29% diuen que és una dedicació intermitent o estacional i el 12% diuen que és esporàdica o parcial. Pel que fa als gèneres literaris conreats de manera principal, el primer és la narrativa (31,53%); el segon, el llibre infantil i juvenil (19,82%), i el tercer, la poesia (13,06%).