L’Escenari Joan Brossa mira cap al futur sense renegar dels clàssics

BarcelonaEl director artístic de l’Escenari Joan Brossa, Marc Chornet, creu que aquest teatre té una vocació “avantguardista”, i que això no vol dir que giri l’esquena a la tradició. Així, en la seva primera temporada hi conviuran des d’artistes molt joves, com els intèrprets acabats de graduar a l’escola Eòlia que es van posar a les ordres de Joan Yago, el dramaturg de La Calòrica, a El futur, fins a degans de l’escena catalana com la pallassa Pepa Plana i els actors Oriol Genís i Carles Martínez. Precisament el futur és l’eix temàtic de la temporada i alhora un dels set cicles en què estan classificats els gairebé trenta espectacles, en la línia d’aquesta temporada, entre els quals també hi ha els dedicats a les obres que invoquen llocs llunyans, com Mexicatas, de Sergi Belbel, i Bollywood, Bombay, Barcelona, de les companyies Dúo Fácil i Líquido Teatro. En aquest àmbit també hi ha Cartografía de una desaparición, el monòleg de l’aclamat director uruguaià Sergio Blanco sobre Brossa que es va poder veure al TNC.

Un altre dels àmbits temàtics estarà dedicat a la feina virtuosa dels intèrprets: Oriol Genís a Vespres de la Beata Verge ; Alejandra Jiménez Cascón amb Blanca desvelada ; i l’actor i cantant Joan Vázquez, que es posarà dins la pell d’Ocaña en una versió essencialitzada de l’espectacle que el dramaturg Marc Rosich va estrenar a Berlín l’any passat, Ocaña, reina de las Ramblas. També és el cas de Carles Martínez i Míriam Alamany, que portaran la Decadència de Steven Berkoff a Barcelona després d’estrenar-la a la pròxima edició del Temporada Alta.

Revoltar-se per un futur millor

Chornet subratlla el paper de l’Escenari Joan Brossa com a centre “exhibidor”, així que gairebé tots els espectacles s’han pogut veure abans al mateix teatre o en d’altres. Les dues produccions pròpies arribaran al començament del 2020. Albert Mestres i Queralt Riera són els autors d’un díptic sobre la relació que s’estableix entre dos adolescents que es coneixen als Fridays for future, el fenomen de la vaga escolar pel clima, i la manera com evoluciona 40 anys després. Greta & Friday I: amor pur i Greta & Friday II: amor que mor es podran veure entre el gener i el març; i a l’abril arribarà Aquest vespre és el present, de la companyia de Marc Chornet, Projecte Ingenu, el primer de tres espectacles sobre la relació de l’home amb el temps.

Després d’ El futur, Chornet recupera un text d’Anna Maria Ricart dirigit per ell mateix, Les flors carnívores, sobre tres adolescents que parlen de les seves inquietuds lluny de la mirada dels adults. A continuació tornarà Así bailan las putas, que diumenge finalitzarà les funcions al mateix teatre dins el Grec amb les entrades exhaurides abans de l’estrena. “L’espectacle sorgeix de la necessitat de Júlia Betran, l’autora de M’estimes i em times, i la seva professora de twerking, Ana Chinchilla, i de tot l’equip de trobar d’on provenen les ferides que el patriarcat ens ha infligit”, diu el director de l’espectacle, Pau Roca. Els feminismes tornaran a aparèixer en la programació al desembre dins el cicle dedicat a les arts parateatrals de la mà de la pallassa Pepa Plana: a Veus que no veus resol la incògnita de com són les sortides de pallassos clàssiques quan les fan dones.

L’Escenari Joan Brossa no només abordarà l’actualitat social a través dels feminismes, sinó que també ho farà amb un muntatge de teatre Verbatim sobre els abusos infantils, Serà el nostre secret, de Marta Montiel, Elies Barberà i Daniela Feixas. Aquest espectacle es podrà veure dins un cicle de tendències heterogènies a la primavera. L’últim dels cicles estarà dedicat als joves, amb muntatges com Carroussel, de Carla Torres Danés, sobre el perillós joc sexual de la molla.

Ni el gerent de l’Escenari Joan Brossa, Jesús Julve, cofundador de l’antic Espai Escènic Joan Brossa amb Bonnín, ni Marc Chornet van fer públic el pressupost de la temporada, perquè encara no està tancat. Ara l’Escenari Brossa rep 161.360 euros de l’Ajuntament de Barcelona.