Una conversa amb el teu violador vint anys després

BarcelonaLa islandesa Thordis Elva va ser violada el 1996 per l'australià Tom Stranger quan tots dos eren estudiants i vivien una història d’amor juvenil. La violació es va produir després d’un ball estudiantil i quan ella estava sota els efectes de l’alcohol. La seva història no va acabar aquí, sinó que al cap de disset anys, després d’escriure’s correus electrònics durant vuit anys, es van tornar trobar a Ciutat del Cap, una ciutat neutral entre Islàndia i Austràlia, i la xerrada TED que van fer tots dos més endavant sobre la violació, la culpa, el silenci i la reconciliació van ser un referent per a la dramaturga i directora Marilia Samper quan es va posar a escriure un text per al torneig de dramatúrgia del Teatro Español.

Després el va continuar desenvolupant i dimarts arriba a la Sala Beckett convertit en l'obra El que no es diu. “Em va semblar molt bonic, molt emocionant i molt necessari que els homes que cometen qualsevol tipus d’agressió, que són el 99,9%, ho comencin a reconèixer i a qüestionar-se quin és l’origen d’aquests comportaments”, afirma Marilia Samper. L'autora veu l’obra, que està interpretada per Muguet Franc i Xavi Sáez, com “la conversa ideal que haurien de tenir la víctima i l’agressor”. Un altre dels seus cavalls de batalla és revertir “el traspàs de responsabilitats” que s’acostuma a produir en una violació: “Una de les coses més dures és que a les víctimes se les fa sentir culpables de la seva agressió, quan el responsable és l’altre”, subratlla. 

El que no es diu és la primera producció aliena de La Pocket, la productora de la també dramaturga Marta Buchaca. Compta amb el suport de la Beckett i forma part del cicle #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder, coorganitzat amb la UOC. L’espai escènic està buit i la il·luminació és general perquè Marilia Samper volia posar tot l’accent en la feina dels intèrprets i que l’artifici teatral no diluís “l’essència” d’una conversa. Tot i així els intèrprets es desdoblen en altres personatges. “El text de la Marilia és un regal, perquè tens l’oportunitat d’enfrontar-te a l’agressor, que ets tu mateix", diu Xavi Sáez. “El text posa la pell de gallina per la duresa i la crueltat que té, però també per la sinceritat –subratlla Muguet Franc–. Posar-me a la pell d’aquesta noia quatre hores cada dia durant dos mesos m’ha fet dormir malament i passar-ho malament. Em pregunto què fa una víctima que ho porta dins durant vint anys 24 hores al dia, no m’ho puc ni imaginar”.

Coincidint amb El que no es diu, i dins el mateix cicle, es podrà veure a la Beckett, de dijous a diumenge, Una niña es una cosa a medio formar, l’adaptació que Annie Ryan va fer de la novel·la homònima, l’òpera prima d’Eimear McBride. L’espectacle és un monòleg interpretat per l’actriu francomexicana Pía Laborde-Noguez i està dirigit per Juan Miranda. La protagonista és una nena que pateix una alienació creixent perquè s’ha de confrontar amb un món violent on hi ha una mare molt religiosa, un germà que pateix una malaltia mental i una sexualitat turbulenta.