¿És viable exhibir cinema en temps de covid?

BarcelonaCom altres sectors productius, l'exhibició de cinema ha vist caure la facturació a mínims històrics amb la crisi del covid i ha hagut de conviure amb els protocols de la nova normalitat i la incertesa dels rebrots. A més, les preguntes que hi ha sobre la taula no es limiten a quantes empreses farà caure la crisi o quan acabarà, sinó també si tot això canviarà el negoci del cinema per sempre. La fugida dels blockbusters que ha buidat el calendari d'estrenes de juliol i agost ha sigut un cop fort per a les sales però, a llarg termini, potser el pitjor per a la indústria serà una decisió anunciada aquesta setmana per Disney: estrenar Mulan el 4 de setembre al seu servei de streaming per un preu de 25,25 eurosstreaming per un preu de 25,25 euros. Si l'experiment és un èxit, pot ser un punt d'inflexió que canviï la forma en què consumim cinema.

Tanmateix, les sales tenen problemes més urgents: després de quatre mesos sense ingressos, s'han trobat un escenari en què a la falta d'estrenes cal afegir les restriccions per evitar la propagació del covid. Una tempesta quasi perfecta que obliga a preguntar-se si tots els cinemes podran sobreviure a aquesta crisi. “Dependrà molt de com estaven abans de la crisi”, respon Camilo Tarrazón, del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya. “Si tenien el local en propietat o una situació econòmica sanejada, segurament se'n sortiran, però si no, ho passaran malament, perquè l'espaiament de les sessions i les limitacions d'aforament limiten molt la capacitat per generar ingressos”.

De moment, només han tancat dos negocis a Catalunya, els Méliès de Barcelona i El Punt de Cerdanyola, però tots dos arrossegaven problemes amb la propietat que tard o d'hora els haurien obligat a plegar. Tanmateix, hi ha molts cinemes que no han tancat el negoci però que, per diverses raons, s'esperen a obrir més endavant. A Barcelona, un cas destacat són els cinemes del Grup Balañá, que manté tancats els sis complexos de Barcelona (Balmes, Arenas, Aribau, Gran Sarrià, Bosque i Glòries). L'empresa no ha donat explicacions sobre el tancament, però fonts del sector apunten a la conveniència interna de fer coincidir la represa amb la dels teatres que té el grup (Coliseum, Tívoli i Borràs).

"Un cinema no és un negoci per fer-se ric"

Un altre cas significatiu ha sigut el dels JCA Cinemes Lleida-Alpicat, segurament el cinema més important de Ponent, que reobrirà aquest divendres després que la situació provocada pel rebrot del Segrià l'obligués a tancar el 13 de juliol. “I encara sort”, diu Montse Cortada, la quarta generació de la família al capdavant de l'empresa. “Quan vam obrir al juny, el consum era un 5% del mateix període del 2019. I quan el 10 de juliol es va restringir la mobilitat a Lleida, va caure al 2% –explica Cortada–. Però el problema de fons és si exhibir cinema és viable en temps de covid. Si la distribució no s'atreveix a estrenar i continuen les restriccions i confinaments, potser haurem de dir en veu alta que en aquesta situació els cinemes no poden obrir. Sense volum no tenim marge. El meu avi sempre deia que un cinema no és un negoci per fer-se ric, i és cert, unes pel·lícules van bé i d'altres malament i tot plegat dona per viure. No esperem res més”.

Tampoc han reobert els Texas de Barcelona, propietat de Ventura Pons, que fa uns dies es va vendre la col·lecció d'art, però no per resoldre urgències econòmiques dels cinemes, sinó per fer calaix de cara a la producció de tres noves pel·lícules. Pel que fa a les sales, Pons es vol esperar al setembre “per veure què passa”. Tot i definir-se com a “optimista compulsiu”, reconeix que no sap quan tornaran a obrir i ni tan sols descarta que els Texas hagin de tancar. “Potser sí, potser no –diu–. Potser al setembre, potser al 2021, o potser ja mai. Jo crec que ens en sortirem, però la situació és complicada”.

Irònicament, els cinemes que semblen més fràgils són potser els que planten cara a la crisi amb més recursos. El Circuit Urgellenc, que dirigeix Pere Aumedes, gestiona la programació de 33 sales de municipis d'entre 2.000 i 30.000 habitants de Catalunya, l'Aragó i les Balears. Són cinemes que solen tenir una pantalla i obren entre 2 i 4 dies a la setmana: Tàrrega, Balaguer, Barbastre, Ciutadella... “No descartem la possibilitat que algun local hagi de tancar perquè la línia de negoci és molt fràgil –explica Aumedes–. Si només tens 15.000 espectadors a l'any, la ràtio de despeses i beneficis és molt justa. I mentre hi hagi limitació d'aforament, hi haurà dèficit sí o sí. Però sempre que hi hagi una demanda real en la població, entenc que els ajuntaments ens ajudaran a compensar el dèficit perquè hi continuï havent cinema”.