'Érase una vez...': I si Alícia i Peter Pan fossin germans?
El 'crossover' dels dos mites literaris acaba sent una ensopida lliçó de com no s'ha d'explicar un conte
'Érase una vez...'
(2 estrelles)
Direcció: Brenda Chapman. Guió: Marissa Kate Goodhill. 94 min. Estats Units i Regne Unit (2020). Amb David Oyelowo, Jordan Nash, Keira Chansa i Angelina Jolie. Estrena als cinemes
Com en un d'aquells crossovers tan habituals en els còmics de superherois, Érase una vez… creua dos personatges icònics de la literatura infantil, presentant-nos el seu origen comú a l'Anglaterra victoriana, abans d'emprendre els seus respectius viatges als països de les Meravelles i del Mai Més. La idea és, com a mínim, intrigant, i el film planteja una representació desafiant dels mites, amb una Alícia i un Peter negres, fills del matrimoni interracial entre David Oyelowo i Angelina Jolie. Però l'atreviment de la proposta mor en l'enunciat, ja que Brenda Chapman (que debuta en la imatge real després de codirigir El príncep d'Egipte i Brave) no troba la manera de fer volar un guió instal·lat en un primer acte perpetu, descrivint el classisme de segle XIX i com els protagonistes es refugien en la imaginació després de la traumàtica mort del seu germà gran i la depressió dels seus pares.
Així, la ficció queda atrapada en uns llimbs entre la dimensió simbòlica i la fantasia, i fins i tot desorienta els actors: els Nens Perduts fan honor al seu nom, tot i que no en el sentit que s'espera d'ells i, en el fons del pla, Jolie es passeja com una ànima en pena. Malgrat els bons propòsits d'Érase una vez..., ningú podrà culpar els infants si, després de veure aquest recital moix, no volen tornar a saber res més dels llibres de Carroll i Barrie.
