Segona Concha d'Or d'Isaki Lacuesta per 'Entre dos aguas'

Sant SebastiàEl director Isaki Lacuesta va visitar per primera vegada el Festival de Sant Sebastià el 1994, aleshores com a periodista. El 2011, ja convertit en un dels cineastes essencials de la seva generació, va fer història en guanyar la primera Concha d'Or del cinema català amb 'Los pasos dobles', la seva polièdrica aventura africana en companyia de Miquel Barceló. Set anys després, el gironí confirma la seva connexió especial amb el festival més important de l'Estat afegint al seu palmarès personal una altra Concha d'Or per 'Entre dos aguas', el seu brillant retorn a l'univers gadità de San Fernando i als personatges de 'La leyenda del tiempo'. Lacuesta inscriu, doncs, el seu nom en un club, el de la segona Concha, que inclou l'iranià Bahman Ghobadi, el càntabre Manuel Gutiérrez Aragón, el basc Imanol Uribe, el mexicà Arturo Ripstein i fins i tot el nord-americà Francis Ford Coppola.

Com a 'La leyenda del tiempo', 'Entre dos aguas' explora les vides reals –però alhora ficcionades– de dos germans de San Fernando, l'Isra i el Cheito. Però si el 2006 eren dos adolescents que passaven l'estona amb els amics i experimentaven (sobretot l'Isra) la primera esgarrapada de l'amor, ara ja són homes fets i drets amb una vida al darrere: el Cheito, alternant la feina a l'exèrcit (és cuiner d'un vaixell militar) i la vida familiar a San Fernando i l'Isra buscant-se la vida després d'haver passat una temporada a la presó per tràfic de drogues. El pas del temps, que ja era un tema clau de 'La leyenda del tiempo', on vèiem l'Isra deixar la infància per fer-se adolescent, agafa encara més pes a 'Entre dos aguas', que fa dialogar el present d'aquests dos germans amb el seu passat i un futur que, almenys per a l'Isra, no sembla gaire esperançador, marcat com segueix per la mort del seu pare.

Hi ha molta veritat i poesia en el retrat de Lacuesta, que segueix movent-se en la frontera entre ficció i veritat per despullar l'ànima dels seus protagonistes i retratar amb honestedat el seu món. La Concha d'Or d''Entre dos aguas' té un regust potser més dolç que la de 'Los pasos dobles', que va ser un premi molt protestat pel sector més reaccionari de la crítica de cinema. No passa el mateix amb 'Entre dos aguas', una de les pel·lícules que més consens ha generat de la secció oficial entre el públic, la crítica i fins i tot el jurat presidit per Alexander Payne, que va subratllar que el premi s'havia concedit "per unanimitat".

Premiar-la, a més, serveix per fer justícia retrospectiva amb 'La leyenda del tiempo', que va tenir una trajectòria relativament discreta pel circuït de festivals en comparació amb l'estatus crític que de seguida va assolir la pel·lícula, que figura en moltes llistes del millor de la història del cinema espanyol. Per recollir la Concha d'Or, Lacuesta va fer pujar tot l'equip tècnic d''Entre dos aguas' per reivindicar el cinema com a art col·lectiu i fins i tot va compartir un missatge d'àudio del Cheito. El seu germà, l'Isra, que havia sonat –amb raó– com a possible guanyador de la Concha de Plata al millor actor, es va quedar sense paraules, aclaparat per l'emoció.

Tret de Lacuesta, un dels altres protagonistes del palmarès va ser el 'thriller' dramàtic 'Rojo', de l'argentí Benjamín Naishtat, que es va endur el premi a la millor direcció, millor fotografia i la Concha de Plata al millor actor per a Dario Grandinetti. La Concha de Plata femenina va ser per a Pia Tjelta, la protagonista del drama noruec rodat en una sola presa 'Blind spot', el debut com a direcció de l'actriu Tuva Novotny. I el guardó més inesperat va ser, probablement, el d''Alpha, the right to kill', del filipí Brillante Mendoza. El premi al millor guió se'l van repartir 'ex aequo' Paul Laverty, per 'Yuli', i els dos guionistes de 'L'homme fidèle', Louis Garrel i el veterà Jean-Claude Carrière. La recollida dels dos premis va ser reivindicativa: Laverty va aprofitar per criticar el bloqueig econòmic que imposen els Estats Units sobre Cuba i Garrel va compartir el premi amb el cineasta i activista polític d'Ucraïna Oleg Sentsov, que compleix una condemna de vint anys per terrorisme.