Tot el que sabem (o encara no) dels ibers

La cultura ibera va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. La seva llengua va morir i no s’ha trobat cap text bilingüe que ens pugui donar pistes sobre en què creien, d’on venien, el paper de les dones o si hi va haver una gran ciutat ibera a Barcelona. Molts enigmes que fan que la recerca arqueològica esdevingui clau a l’hora d’esclarir qui eren realment. Alguns dels molts interrogants que envolten aquesta antiga civilització, que va ocupar el vessant mediterrani entre Andalusia i el Llenguadoc entre els segles VI i I aC, els intenta respondre l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització, que es podrà veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) fins al 16 de gener.

“És la primera gran mostra de la cultura iber que es pot veure des de fa 23 anys. Des d’aleshores s’ha avançat molt en la recerca", diu el director del MAC, Jusèp Boya, que recorda quan Els ibers, prínceps d’Occident es va veure a París, Berlín i Barcelona. Boya reivindica una cultura que creu que ha estat “poc valorada”: “Com pot ser que ni tan sols figuri en el currículum de les escoles? Es passa directament de la prehistòria als romans”. L’exposició, que aplega 500 objectes de 38 museus catalans, espanyols i francesos, es divideix en set àmbits i planteja sis enigmes. Però, a mesura que es recorre aquest gran fresc que vol mostrar una cultura molt més sofisticada del què potser ens pensàvem, sorgeixen moltes preguntes més.

Dels banquets a les tombes guerreres

“La recerca ha descartat completament que els ibers vinguessin de fora –assegura David Asensio, arqueòleg i un dels comissaris de l'exposició–. En realitat, són el resultat d’un procés evolutiu”. Els últims estudis genètics, no fàcils de fer perquè els ibers practicaven el ritual de cremació i hi ha poques restes, demostren que eren autòctons però que hi havia hagut contacte amb altres poblacions continentals des de la prehistòria. La genètica no és l’única dada que fa pensar que no venien de fora. Les tombes expliquen com els cabdills van anar ensenyorint-se del territori. Al segle VII aC, oferien grans banquets, i a les tombes apareixen àmfores i joies, però a partir del segle VI aC proliferen les armes. A la necròpolis de Can Canyís (Baix Penedès), per exemple, s’hi van trobar ganivets, armes, cinturons fíbules...

Hi ha molt poques tombes i, per tant, tot fa pensar que tan sols s’enterraven les cendres de famílies d’alt rang. Aleshores, què en feien de la resta de cossos? “Creiem que no tothom devia tenir el dret a ser enterrat a la necròpolis", assegura Asensio. Una hipòtesi és que simplement s’escampaven les cendres dels qui no tenien la sort de ser família del cabdill. Tampoc s’han trobat gaires infants a les necròpolis, però en canvi sí que hi ha nadons de poques setmanes sepultats sota el paviment de les cases. “No sabem del cert a què respon –diu Asensio–. Estem fent anàlisis genètiques. Si la majoria són nenes, podríem pensar que són infanticidis, però també podrien ser sacrificis o simplement es considerava que devia existir una edat mínima per tenir dret a ser cremat a la necròpolis”.  

Que es castigava queda clar veient els cranis humans clavats que mostra l’exposició. Un d’ells correspon a una dona d’entre 30 i 40 anys i és el primer documentat al món: el van descobrir l’any 1911 al jaciment de Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet. “Pensem que hi havia diferents tipus de violència. Hi havia ràtzies, atacs de grups a altres grups, però també s'atacaven entre ells i segurament hi havia homes i dones a qui es marginava”, assegura l’arqueòloga Carme Rovira, que també ha comissariat l’exposició.

Més de 2.200 inscripcions ibèriques

Al MAC també es pot veure una mostra excepcional d’escriptura ibera sobre diferents suports, entre els quals el plom, en el que podria ser una carta comercial. Les inscripcions ibèriques –se n’han localitzat més de 2.200–, es documenten al llarg de la costa mediterrània, des de Narbona fins a Múrcia, i s’han pogut transcriure però no traduir. “Sabem segur que existia una llengua vernacle en tots els territoris, però també hi havia variacions dialectals”, diu Asensio. Un dels últims descobriments ha estat la identificació del sistema numeral, que coincideix amb els numerals bascos.

“Hi havia grans ciutats iberes i una organització política amb un poder centralitzat”, defensa Asensio. Hi havia grans assentaments i petites aldees fortificades i encara moltes ciutats de noms enigmàtics i de les quals se sap molt poc. Una de les últimes preguntes obertes de l’exposició és precisament si havia una gran ciutat ibera a Barcelona. Dues monedes amb el nom de Barkeno fan pensar que sí. “Si hi havia una ciutat ara esta sepultada per la ciutat actual però hi ha molta informació que permet pensar que era un territori ocupat amb intensitat perquè s’han troba restes a Sant Pau, a la Sagrera, a la plaça de la Gardunya... A més, a Montjuic hi havia unes sitges enormes que no s’han trobat enlloc més”, detalla Asensio.

L’últim enigma intenta respondre per on va creuar Anníbal els Pirineus, seguint el seu rastre a través de les troballes arqueològiques. Va ser precisament la Segona Guerra Púnica entre cartaginesos i romans la que va condemnar la cultura ibera a la desaparició. L’última peça és metafòrica: un conjunt escultòric, tot trencat, que al segle II aC algú va llançar a un pou al jaciment de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès). Així desapareixia i quedava sepultada la cultura dels ibers.