Enigma resolt: l'autor del Fons d'Argelers va ser 'el fotògraf de Mauthausen'

BarcelonaLa Comissió de la Dignitat va salvar un arxiu fotogràfic de 1.400 fotografies –gràcies a aportacions ciutadanes– que un militar francès havia guardat durant 74 anys. Quatre mesos després han descobert qui en va ser l'autor. En realitat, en van ser dos: Francesc Boix –fotògraf català que va documentar la vida i l'alliberament del camp de Mauthausen– i el seu pare, Bartomeu –aficionat a la fotografia i militant comunista i després republicà.

La publicació a la premsa de les imatges va fer que molts ciutadans es posessin en contacte amb la Comissió i, estirant el fil, van descobrir una còpia original d'un dels negatius. Els fills d'una parella retratada, Ventura Pau i Montserrat Sureda, tenien la foto amb una nota adjunta que especificava que l'autor de la foto era Francesc Boix. Un altre testimoni va detectar entre les fotos de l'arxiu la seva tia, Maria Fabregat. La mateixa senyora, de 93 anys, va poder afirmar que recordava que a l'Hotel Colón, seu de la J.S.U., hi havia un tal Francesc Boix. La tercera prova va ser un estudi grafològic de les notes de les fotos guardades en una capsa de fusta i dues de llauna. Es va resoldre que hi havia dos autors de les fotos: Francesc Boix i un senyor més gran amb qui compartia lletra i que hauria fet les fotos dels anys 30 de Barcelona que, per edat, Francesc no havia pogut fer –monuments, mítings, gent a la platja, dones nues–. Es tractaria del seu pare, Bartomeu, aficionat a la fotografia i amb un estudi a casa.

Francesc Boix és conegut com 'el fotògraf de Mauthausen'. Va travessar la frontera rumb a París, però va acabar entrant a Mauthausen el 27 de gener del 1941 i va rebre el número 5.185. Va poder entrar als estudis fotogràfics de les SS i va documentar l'extermini nazi. Conscient del perill que corria i que el que tenia entre mans era un document històric, Boix va anar guardant fotografies, que van sortir a la llum quan van ser alliberats. Fins i tot va fer servir la Leica de les SS per fotografiar l'alliberament. Després va treballar al diari francès 'L'Humanité'.

El Fons Argelers –anomenat així perquè es va comprar a Perpinyà i es va deduir que l'autor podria haver passat pel camp– acabarà formant part d'una exposició i es cedirà a l'Arxiu Nacional de Catalunya.