L'encàrrec que més il·lusió li va fer a Dalí (i el que més el va decebre)

BarcelonaQuan Dalí encara era als Estats Units, als anys 40, ja devia donar voltes a com pintar la Divina Comèdia de Dante. "S'identifica profundament amb tota l'obra", afirma Juliette Murphy, experta en l'obra gràfica de l'artista empordanès. De manera que quan el 1949 Dalí rep l'encàrrec del govern italià per il·lustrar la gran obra del sumo poeta, en previsió dels 700 anys del seu naixement, confessa en una entrevista: "És una obra que m'atrau fins a l'obsessió perquè hi trobo els dos aspectes de la meva pròpia vida. El llibre m'apassiona i ja tinc construït el treball mentalment".

Més de 70 anys després de l'encàrrec, amb motiu dels 700 anys de la mort del poeta, es tanca un cercle amb l'exposició al Teatre-Museu Dalí dels fotogravats d'aquell llibre, juntament amb set dibuixos originals lligats directament a l'obra o a l'època. "És la unió increïble de dos artistes universals. Tots dos incorporen a la seva obra els coneixements globals de la societat que viuen", assenyala Jordi Mercader, president de la Fundació Dalí.

"L'encàrrec italià va ser un elogi per a Dalí, i representa un reconeixement profund de l'obra i una identificació amb els artistes del Renaixement, l'obra dels quals va ser font d'inspiració per a ell des dels seus inicis. I a la vegada, aquells artistes s'havien inspirat en Dante. A finals del XV hi havia un culte a l'autor i al valor suprem de la poesia, la més divina de les arts", remarca Murphy, per entendre la dimensió de l'encàrrec. Sense anar més lluny, Sandro Botticelli va il·lustrar l'obra per encàrrec de la família Mèdici el 1480. Dalí es volia acostar als clàssics, s'hi va esmerçar, i va entregar unes obres fruit de la meditació i d'un gran coneixement del text. El seu llibre de treball era una còpia francesa de la Divina Comèdia amb il·lustracions de gravadors italians i anònims del segle XVIII, on anotava les seves idees als marges.

De l'èxtasi a la decepció

Mentre que les obres són d'una alta qualitat pictòrica –i mostren el pas del surrealisme al neoclassicisme, al misticisme i a un nou segell pictòric amb imatges atomitzades–, el projecte no va ser tan afortunat com Dalí esperava. Va entregar les cent aquarel·les el 1953, però no van veure la llum. Després l'artista va demanar la cessió de les obres per fer-ne una exposició que va girar per Roma, Venècia i Milà. Si la mostra va començar sent rebuda amb tebiesa, la premsa de la Itàlia de la postguerra s'hi va acabar acarnissant, tant per ser un autor estranger com perquè venia del surrealisme. Fins i tot van veure "pornografia subvencionada per l'estat" als dibuixos de L'infern, lamenta l'experta. Això va fer que l'estat italià cancel·lés l'edició de luxe i amb dibuixos de gran format que tenia prevista. "Va ser una gran decepció. Un disgust majúscul per a Dalí", afirmen. I això, tot i que comptava amb el suport del papa Pius XII, a qui va visitar al Vaticà un cop va abraçar la fe catòlica.

Uns anys després, el 1959, Dalí recupera els originals i els ven a un editor francès, Joseph Forêt, que entre el 1960 i el 1963 en va vendre una edició de luxe de 33 volums i una altra que va ser realment popular –i aquestes són les estampes que s'exposen a Figueres–. Els dibuixos, però, són molt més petits del que hauria sigut l'edició italiana, i no se'n conserven els originals, que l'editor francès va vendre i dispersar.

En l'exposició de gravats, que produeix el Museu Dalí amb l'Istituto Italiano di Cultura, es pot jugar a observar el diàleg entre aquests dos grans artistes. "Dalí incorpora el seu passat en la primera part [L'infern]; El purgatori és una mescla del passat i l'actualitat, i a El paradís les obres estan relacionades amb la seva etapa més mística", diu Murphy. L'artista entra tant dins l'obra del poeta que, en la il·lustració del primer vers, el cèlebre vers Nel mezzo del cammin di nostra vita, els experts hi reconeixen la plana de l'Empordà.

Per als experts, l'encàrrec italià va superar l'impacte del seu primer llibre, Els cants de Maldoror, perquè "el catapulta entre el grup d'artistes de més renom de la pintura occidental", diu Murphy. L'exposició serveix de preàmbul a la publicació, el 2023, de la primera part del catàleg raonat de l'obra gràfica de Dalí, que arribarà fins al 1940.