Una emotiva i necessària oda a l'educació al TNC

'El mar: visió d’un nens que no l’han vist mai'

TNC Sala Tallers. Fins al 6 de març

Difícilment podríem trobar avui algun ciutadà espanyol que no hagi vist mai el mar, però no fa tant, als anys vuitanta, encara n'hi havia. Recordo una noia que atenia un càmping a Jarandilla de la Vega (Càceres) que em va preguntar: «Com mulla l’aigua del mar?» I veure el mar és el que el professor Antoni Benaiges va prometre als seus alumnes de l'escola nacional de Bañuelos de Bureba (Burgos). Era l'any 1936.

El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai és la història d’aquest professor de vocació nascut a Mont-roig que el 1934 va ser enviat al poble de la província de Burgos. És la història d'una passió docent, del compromís humà i pedagògic dels qui com Benaiges creuen que només l'educació pot canviar el món. Quelcom que es remarca en els textos de Marina Garcés que obren i tanquen l’obra que es pot veure al TNC. És una història que ens recorda aquella que va protagonitzar Fernando Fernán Gómez en l'adaptació al cinema d’uns relats de Manuel Rivas, La lengua de las mariposas, i que, com aquella, és també una apel·lació a la memòria històrica d’Espanya en una proposta que barreja el teatre documental amb el d’objectes, tota ella amarada d’alè poètic. Això la proposta l'hi deu al dramaturg Alberto Conejero, que ha relligat el sargit de materials diversos preexistents, com les cartes dels nens de l’escola o el llibre fet amb les seves apreciacions sobre el mar que no havien vist mai, i que no veurien, amb aportacions d’inequívoca impressió poètica i de ressonàncies lorquianes.

Sergi Torrecilla ens transmet la qualitat humana i l'entrega personal d’aquest mestre que posava els alumnes al centre del projecte educatiu. El creiem i compartim el seu sentir. Xavier Bobés, arqueòleg de mons perduts i explorador de la memòria dels altres, aporta la part documental de velles cartes, fotografies i retalls que il·lustren aquell món de la Castella de l’època amb les maneres de l'Agrupación Señor Serrano.

Tot i un lleuger desequilibri en favor de la part narrativa per sobre del joc amb els objectes, la força emocional del tema i l'agilitat, concreció i bellesa de la posada en escena d'Alberto Conejero i Xavier Bobés fan brillar aquesta proposta com una emotiva oda a l'educació i als mestres, tan i tan necessària.