Emmanuel Carrère explica dues tragèdies colpidores

BARCELONAL'escriptor francès Emmanuel Carrère, que es va consagrar novel·lant la vida del criminal Jean-Claude Romand a L'adversari, ha reconegut avui que en el seu nou títol, De vidas ajenas, narra situacions d'una gran duresa, encara que les va escriure "amb un cert confort psicològic" en fer-ho amb "legitimitat".

L'última obra de Carrère, publicada en castellà per Anagrama i en la qual tot és "absolutament verídic", narra la mort d'una nena de quatre anys a causa del gegantí tsunami que el 2004 va assolar Sri Lanka i la mort per un càncer de mama de la seva cunyada Juliette, una dona en la trentena, amb tres filles.

L'autor gal no ha amagat que en un primer moment, abans de seure davant l'ordinador, va pensar que podria ser "obscè" aprofundir literàriament en aquests dos esdeveniments que va viure molt de prop, ja que també es trobava a Sri Lanka quan va ocórrer el sisme submarí. No obstant això, va conèixer Étienne, un jutge, com la seva cunyada, molt amic d'ella i que igual que ella havia patit un càncer de jove que l'havia deixat coix, i qui "de forma apassionant parlava de la seva amistat amb Juliette, de la seva feina perquè la societat fos més justa, i fins i tot de la seva minusvalidesa". "Parlava de tot això -ha prosseguit- amb una gran llibertat i audàcia i vaig pensar que sortiria un llibre fantàstic si sabés escriure'l com ell em va explicar la seva relació amb Juliette".

El punt de partida de la seva nova novel·la de no ficció van ser, per tant, les dues primeres hores de conversa que va mantenir amb Étienne i va ser després quan va decidir plasmar a la primera part del llibre la seva experiència a Sri Lanka, acompanyant uns joves pares en els moments posteriors al terrible decés de la seva filla.

Segons el seu parer, el llibre tracta de situacions molt dures, però les va escriure amb "un cert confort psicològic", perquè ho va fer amb la "legitimitat" que li va donar haver rebut el permís d'Étienne i d'altres implicats en el relat, als quals diu no haver traït, "encara que escriure l'agonia de Juliette no va ser gens agradable". A pesar del que pugui semblar per la temàtica que tracta, Carrère ha defensat que el seu llibre no es percep com trist, perquè hi ha èmfasis en els vincles que es formen entre les persones en aquestes situacions.

D'altra banda, ha mantingut que es pot veure també com una novel·la amb dimensió social i política, ja que hi ha una part en la qual es fixa a la feina de Juliette i Étienne, amb gent molt senzilla, als quals ajudaven en les seves vicissituds amb les lleis, a la vegada que treballaven per aconseguir "una societat més justa".

Preguntat sobre el fet que les seves últimes obres són totes de no ficció, l'escriptor ha rememorat que durant quinze anys va ser un novel·lista de novel·les de ficció, però quan va publicar L'adversari va canviar la manera de veure les coses i es va sentir molt lliure escrivint a partir de fets verídics, amb tècniques pròpies de la novel·la.

Ha avançat que fa amb prou feines un mes va acabar d'escriure un altre llibre, amb més de 500 pàgines, centrat en el dissident rus Eduard Limonov, un home que es considera a si mateix com un heroi, encara que "altres el considerin púrria".

Sobre si sent atracció pels personatges patològics, Emmanuel Carrère ha assumit que fa anys sí que sentia fascinació per gent amb problemes psíquics, però amb els anys "i l'augment de la capacitat d'empatia, la fascinació ha anat disminuint" i ha asseverat, categòric, que a De vidas ajenas només parla de les "desgràcies ordinàries, o sigui de la mort de persones pròximes, de separacions o de malalties. Sense elles no es pot viure", ha afegit.