Emma Southon: “Agripina fa por perquè demostra a Roma que les dones poden governar”

BarcelonaAgripina la Jove va viure entre l’any 15 i el 59, quan Roma dominava bona part del món mediterrani i l’Europa occidental. Va estar íntimament lligada a tres emperadors: germana de Calígula, neboda i dona de Claudi, i mare de Neró. Va ser una dona extraordinària perquè va decidir saltar-se els límits que li imposava la societat de la seva època. Les fonts de què es nodreixen els historiadors la van vilipendiar per atrevir-se a governar. La historiadora britànica Emma Southon qüestiona aquestes fonts i es pregunta per què és tan difícil saber qui era realment la primera emperadriu de Roma a Agripina. La primera emperatriz de Roma (Pasado & Presente).

No ha de ser fàcil escriure sobre una dona romana. Al llarg del llibre fa èmfasi en el fet que només podem saber coses d’Agripina quan està al costat d’algun home poderós, perquè si no és invisible.

La història romana és una història d’homes, perquè els autors només consideren interessant la política i la guerra i, en aquell moment, eren coses totalment masculines. Les dones només eren visibles quan feien alguna cosa que es considerava terrible o quan elles eren víctimes de coses horribles. Tàcit, Suetoni i Cassi Dió escriuen sobre Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. I si en sabem alguna cosa, d’Agripina, és perquè va relacionar-se amb tots ells; en parlen perquè estava a prop seu i perquè tenia una actitud escandalosa. Si no, no en sabríem res.

Per què tenien tanta por d’Agripina?

És monstruosa perquè no és femenina, segons els paràmetres de l’època. Trenca les normes i fa tanta por perquè ni tan sols es comporta com ho fan les dones, segons el seu imaginari, quan obtenen el poder. Esperen que sigui com Messalina, que practiqui el sexe amb tothom, que malbarati els diners, que sigui cruel, luxuriosa i descontrolada. I ella és tot el contrari: té control, és modesta, austera... Fa por perquè demostra a Roma que les dones poden governar. Ho fa bé. L’han de castigar perquè a cap dona se li acudeixi fer el mateix.

Com va aconseguir el poder en una societat tan patriarcal?

L’única raó per la qual obté el poder és, i aquesta és la part trista de la història, perquè Claudi decideix donar-l’hi. Si el seu marit no hagués volgut, no l’hauria pogut tenir mai. Ella, però, s’adona aviat que Claudi li pot prendre el poder quan vulgui, depèn totalment de la seva voluntat. És conscient de què significa ser una dona en una monarquia patriarcal. Claudi se’n beneficia perquè ella és més bona governant.

Molts llibres han donat veu a Agripina.

Sí, alguns diuen que escriuen a partir de la seva autobiografia quan pràcticament es va perdre tota. Quan la descriuen estan convençuts que era un monstre perquè la majoria beuen dels escrits de Tàcit, que estava horroritzat perquè Agripina va trencar tots els tabús. La va convertir en una bergant que representava la degradació de Roma. La part positiva és que Tàcit, com que n’estava tan impressionat, en va parlar molt. Si no fos per això, i només tinguéssim els escrits de Suetoni, no tindríem pràcticament res.

Diu que donar per certa la versió de Tàcit és com no qüestionar que Cameron va fornicar amb un porc.

Tàcit sedueix amb els seus escrits, té grans històries i és molt convincent. El més fàcil és repetir la mateixa versió en diferents paraules i no qüestionar-la. Pocs agafen distància i es fan preguntes, però crec que la nostra responsabilitat com a historiadores és qüestionar les fonts i no repetir tant una versió patriarcal de la història.

Per què utilitzaven tant el sexe a l’hora de destruir algú?

Els encantaven els escàndols sexuals. No era tan diferent de l’actualitat. Però van tenir un període en què estaven obsessionats amb l’incest i estaven convençuts que tothom era incestuós, especialment els que tenien el poder. Ho utilitzaven sobretot contra les dones i contra els homes que consideraven massa femenins. Era poc viril deixar-se portar pel desig o les emocions.

Com s’imagina Agripina?

M’imagino que era molt arrogant i imponent. Algú a qui quan coneixies volies agradar, però que alhora et feia una mica de por. Me l’imagino com la bruixa blanca d’ El nebot del mag i El lleó, la bruixa i l’armari,de les Cròniques de Nàrnia, de C.S. Lewis: la reina d’un planeta que agonitza i per la qual homes i dones farien el que fos.

La descriu com a poderosa i arrogant, però quan té 40 anys escriu sobre la seva mare i, en aquests escrits, també hi ha una gran tendresa.

És fascinant que les úniques parts que s’han conservat de la seva autobiografia són molt domèstiques: una és la seva mare plorant i l’altra és ella donant a llum. Alguns autors han escrit que Agripina hauria volgut ser un home, però no és cert perquè no renuncia a ser mare, dona i filla. A la seva autobiografia fa explícites experiències que només una dona pot tenir. Vol ser una dona amb poder. No vol ser com un home per poder governar.

L’herència romana continua entre nosaltres.

Sí, vivim en llocs que van fundar els romans i els nostres referents són els clàssics. S’han volgut construir altres imperis, seguint el model romà. Roma ha estat idealitzada, però hem de lluitar contra aquesta idealització perquè ni tot el que tenim bo ve dels romans ni és una civilització sense coses negatives: era una cultura marcial, amb esclaus i misògina. No necessàriament l’hem d’emular. Ara hi ha grups d’extrema dreta que la reivindiquen.