Elogi de la literatura carregada d'alcohol

BARCELONAUn dels tòpics més repetits al voltant dels escriptors és la tendència a excedir-se amb la beguda. Antonio Jiménez Morato, l'autor de Mezclados y agitados. Algunos escritores y sus cócteles (Debolsillo), hi fa referència per explicar tot seguit que, en comptes d'haver volgut fer un cens d'escriptors aficionats o addictes a l'alcohol, el seu projecte convoca "bevedors incorregibles" i "abstemis recalcitrants", els escriptors "més simpàtics" i els "més avorrits", els que són "desagradables", però també els "atractius".

L'autor va anar localitzant passatges de novel·les ambientats en bars, hotels o llocs més íntims en què l'alcohol tingués un protagonisme destacat. D'aquí n'ha sortit la tria: 39 escriptors associats amb un còctel, del qual també s'ofereix la recepta. Mezclados y agitados lliga literatura i alcohol a partir del procediment insòlit de construir retrats sintètics dels autors (il·lustrats per Aurelio Lorenzo Pérez), mostrar en molts dels casos algun passatge significatiu de les seves obres i, finalment, instruir el lector en l'art de preparar-se exquisideses com el Highball associat a Gabriel García Márquez, l'Screwdriver de Truman Capote i el Dry Martini de Luis Buñuel, que a més de dirigir una trentena llarga de pel·lícules va escriure un llibre de memòries excel·lent i esgarrifador, Mi último suspiro . Enmig de fórmules complexes se'n troba alguna de més essencial, com és el cas del calimotxo de Rodolfo Fogwill o el cubalibre de Julio Cortázar.

"Cal anar sempre ebri"

Hi ha casos en què l'alcohol s'escapa de la presència textual i s'encomana també a l'escriptor. "Hi ha certa mitologia respecte a la beguda, però jo mai no hi he entrat. El meu tema era la beguda en si -afirmava Raymond Carver-. Suposo que vaig començar a beure després d'adonar-me que tot el que desitjava per a mi, la meva dona i els nostres fills mai no es faria realitat. És estrany. No es comença a viure amb la intenció d'arruïnar-se o ser alcohòlic o farsant o lladre. O mentider". El combinat associat a l'autor de Catedral és el Boilermaker, una barreja de cervesa i un didal d'algun destil·lat, normalment whisky o bourbon. Charles Baudelaire, que en una de les proses poètiques d' Spleen de París afirmava que "cal anar sempre ebri" -tot i que més endavant eixamplava les possibilitats de la borratxera: podia ser "de vi, de poesia o de virtut"-, és relacionat amb el Sazerac, fet amb whisky, xarop de sucre i un rajolí d'absenta. Truman Capote, autor de novel·les com Esmorzar a Tiffany's i els contes de Música per camaleons , va viure dues etapes de relació amb l'alcohol: "Durant la joventut i la primera maduresa va ser un bevedor freqüent, però sempre d'una manera festiva. Mai amb l'ansietat ni la vocació autodestructiva amb què beuria després d'escriure A sang freda ", escriu Jiménez Morato.

Marguerite Duras "va saber verbalitzar la tensió que senten els alcohòlics, que saben que s'estan matant a poc a poc però al mateix temps també són conscients que el problema és a les seves mans", afirma l'autor de Mezclados y agitados . Duras, un dels grans exponents del Nouveau Roman francès, va aconseguir una gran popularitat amb L'amant (1984), després d'haver begut de valent durant bona part de la seva vida. "L'alcohol fa ressonar la solitud i s'acaba preferint abans de qualsevol altra cosa -va escriure-. Beure no significa, per força, voler morir. Així i tot, no es pot beure sense pensar que t'estàs matant. Viure amb l'alcohol és viure amb la mort a l'abast de la pròpia mà".

William Faulkner és representat pel seu còctel preferit, el julep de menta (menta picada, bourbon i una mica d'almívar). Passa el mateix amb un altre bevedor impenitent, Francis Scott Fitzgerald, un gran aficionat al Gin Rickey (ginebra, llima i soda). Tenint en compte que el mescal és massa fort per combinar-lo amb res, Jiménez Morato associa Malcolm Lowry -que en vida va publicar un únic llibre, Sota el volcà - al Bloody Mary, que conté vodka, tabasco, sal, pebre, llimona, rave ratllat i salsa Worcestershire.

Tres excepcions il·lustres

Tal com anuncia l'autor en el pròleg del volum, també hi apareixen uns quants escriptors que no han tingut una relació amb l'alcohol gaire assídua. És el cas, per exemple, de Thomas Mann, autor d'una gran contenció, que Jiménez Morato relaciona amb el Bellini, un dels còctels típics de la ciutat on transcorre La mort a Venècia . Tampoc han estat grans bevedors ni Roberto Bolaño ni Alejo Carpentier. L'alcohol apareix, això sí, en molts dels seus llibres. A Mezclados y agitados són relacionats amb el Charro Negro i el daiquiri, respectivament. El primer és una barreja contundent de tequila, cola, llima i una crosta de sal. El segon, una mostra dolça -d'una gran popularitat- formada per rom blanc, llima i gel picat.