'Elisa y Marcela', la història d’amor de dues precursores

Barcelona****

Direcció: Isabel Coixet. Guió: Isabel Coixet i Narciso de Gabriel. Intèrprets: Natalia de Molina, Greta Fernández, Francesc Orella, Manolo Solo. Espanya, 2018.

'Elisa y Marcela' podria ser muda i s’entendria perfectament. És tal la seva potència i entitat visual, i tal l’expressivitat de les seves dues actrius protagonistes, que el diàleg molt sovint esdevé accessori, quasi una convenció ineludible. Isabel Coixet ens explica la història real d’amor entre dues dones a la Galícia del 1901. Es van enamorar i es van casar. Perquè sí, perquè s’estimaven, pels seus ovaris. És una pel·lícula orgànica, quasi tel·lúrica, amb dos personatges femenins fabulosos que afegeixen una baula més a la filmografia habitada de dones lluitadores que Coixet fa anys que concatena amb tenacitat.

Podria ser muda, sí, i el seu blanc i negre és, entre altres coses, tan tangible i eloqüent com al cinema nòrdic que travessa el subconscient del cinèfil a mesura que avança el metratge. Blanc i negre lluminós, estètica preciosa, instants de carnalitat i d’erotisme i la càmera planificada sobre el rostre i el cos de Natalia de Molina i Greta Fernández, exhaustes, creïbles, commovedores.

Tal vegada amb un terç final un pèl llarg, però injectada sempre d’autenticitat, 'Elisa y Marcela' és una història d’amor universal, la història de dues precursores que no sabien que ho eren, dues dones que es van revelar, dues subversives que van regnar moltíssims anys abans que ningú es plantegés que l’amor i el matrimoni homosexuals eren l'expressió de la més pura naturalitat.