Elena Poniatowska, un premi Cervantes amb pedigrí reial

Barcelona.Elena Poniatowska va néixer a París el 1932, filla de l'hereu de la Corona polonesa, Jean Joseph Poniatowski (descendent directe del rei Estanislau II de Polònia) i de la mexicana María de los Dolores Amor. La seva biografia, però, s'ha allunyat sistemàticament de la premsa rosa gràcies a la doble dedicació que ha desenvolupat des de Mèxic, on s'instal·laria poc abans de fer 20 anys: es va iniciar en el periodisme i en la literatura l'any 1954, des de les pàgines del diari Excélsior i a partir del recull de contes Lilus Kikus . Aquest va ser el punt de partida d'una trajectòria que ha passat per una quarantena de títols -novel·les, contes, assajos, volums d'articles- i que ahir era recompensada amb els 125.000 euros del 38è premi Cervantes, que la converteix en la quarta dona que el rep en les gairebé quatre dècades d'història. La primera va ser María Zambrano. La segona, Dulce María Loynaz. Ana María Matute el va rebre l'any 2010.

"Gabriel García Márquez va dir que escrivia perquè l'estimessin -recordava ahir l'autora-. Jo escric perquè és la meva manera d'estar sobre la terra, de justificar la meva presència". El jurat del Cervantes, presidit pel director de la Real Academia de la Lengua, José Manuel Blecua, va destacar la "brillant trajectòria literària" de l'escriptora i "el ferm compromís amb la història contemporània". En una de les seves novel·les més conegudes, Hasta no verte, Jesús mío (1969), explica la vida d'una jove òrfena que treballa d'obrera, de bugadera i de criada mentre el seu marit la maltracta. A La piel del cielo (2001) -premi Alfaguara- s'interessa pel desenvolupament de l'astronomia a Mèxic a partir d'un personatge basat en el marit de l'autora, Guillermo Haro, mort l'any 1988.

Preocupada pels joves

Gran part de l'obra de Poniatowska està ambientada a Mèxic. A més de les novel·les ja esmentades, passen en terres mexicanes La noche de Tlatelolco (1971), Tinísima (1991) -sobre la fotògrafa revolucionària Tina Modotti- i El tren pasa primero (2006). "Sempre he sigut una dona insegura i escriure ha sigut una manera de participar en els assumptes públics del meu país", reconeixia l'escriptora ahir. Ara per ara hi ha un tema del present que la preocupa molt: la manca d'oportunitats dels sectors més joves de població. "Que les noves generacions no puguin trobar feina em sembla horrible -va assegurar-. A Mèxic hem d'enfocar tots els esforços cap a l'educació i les escoles".

Poniatowska acumula un gran nombre de distincions, entre les quals hi ha el recent premi Biblioteca Breve per la novel·la Leonora (2011). És doctora honoris causa per nou universitats de tot el món. Des de l'any passat, una parada de metro del DF porta el seu cognom.