Elemental, estimat Sherlock

BarcelonaEl do excepcional de Sherlock Holmes per a l'observació i la deducció va fer el que el seu autor, Sir Arthur Conan Doyle (1859-1930), també rebés nombroses peticions per ajudar a resoldre casos i salvar innocents condemnats injustament. Aquest va ser el cas de l'alemany Oscar Slater, acusat del brutal l'assassinat d'una octogenària adinerada de Glasgow, Marion Gilchrist. Aquesta era una història poc coneguda fins que la periodista retirada del New York Times Margalit Fox s'hi va capbussar i en va escriure un llibre que va publicar fa dos anys i que ara Tusquets edita en castellà, Arthur Conan Doyle, investigador privado.

Com les mateixes històries de Sherlock Holmes, el llibre és apassionant i cal anar amb compte per no fer-ne gaires espòilers. "Conan Doyle, creador de l'ultraracionalista Holmes –explica Fox al llibre–, s'havia convertit d'alguna manera en la riota de tothom en les últimes dècades de la seva vida pel seu suport a l'espiritisme [...] Malgrat tot, aquest va ser l'últim cas com a investigador d'un crim real i la seva intervenció va ser molt destacable". Oscar Slater va ser alliberat l'any 1927 després de passar 18 anys tancat a la presó. La intervenció decisiva de Conan Doyle no era la primera, ja que el 1912 havia escrit un llibre que exculpava Slater però que no va fer que l'alliberessin. "M'enfrontava a un cercle d'advocats polítics que no podien deixar la policia en mal lloc sense veure's afectats personalment", va dir Conan Doyle sobre el cas. La manera com Slater va aconseguir contactar amb el seu salvador va ser una demostració d'enginy: un company de presó portava el seu missatge doblegat meticulosament entre la geniva i la dentadura postissa quan va ser alliberat.

Marion Gilchrist vivia només amb la donzella i tenia un patrimoni que avui seria d'1,4 milions d'euros. Un mes abans de morir -el 21 de desembre de 1908- havia canviat el testament: deixava sense res els nebots, amb qui no tenia bona relació, i feia hereves de tots els seus bens una antiga donzella i la seva filla. Un dels tresors era una col·lecció de gairebé un centenar de joies tassades en 340.000 euros. "Les seves ferides eren terribles. Li havien aixafat gairebé tots els ossos de la cara i del crani", va escriure Conan Doyle. Aquells dies Oscar Slater, que era jueu, estava preparant la seva marxa a San Francisco, acompanyat de la seva amant francesa. Va ser detingut quan va arribar a Nova York. La condemna que va rebre inicialment era de pena de mort, però l'hi van commutar per la de cadena perpètua de treballs forçats només dos dies després, per la polseguera que va aixecar el cas. El mateix Slater es deia a si mateix que si arribava a passar vint anys a la terrible presó de Sa Majestat, a Peterhead, es llevaria la vida.

Acusacions marcades per l'antisemitisme

"El cas Slater encarna les preocupacions més importants de la seva època –explica Fox–. Es tracta en tot moment de paranoia: altament personal per part de la senyora Gilchrist, més general per la banda de l'opinió pública. Va néixer d'un acte d'invasió del tipus més terrible: la intrusió en una llar fortament fortificada. Implicava un marginat ombrívol que no només era un estranger sinó també un jueu". Així que l'antisemitisme es va convertir en una altra de les claus de la història. Conan Doyle va aplicar les mateixes tècniques "d'investigació racional" que el seu personatge i des del començament la resolució del cas li va semblar sospitosa. "Les proves circumstancials són molt enganyoses", va escriure Conan Doyle. Els advocats de Slater li van demanar que els donés suport a finals de 1911 i va acceptar malgrat que no li agradava la vida que portava. Després del llibre de 1912, titulat El cas d'Oscar Slater, va escriure nombroses cartes als diaris britànics i el 1927 va fer la introducció d'un altre llibre, La veritat sobre Oscar Slater, i va pressionar alguns dels funcionaris britànics més influents. Slater va ser condemnat amb els testimonis de la donzella, Helen Lambie, que no va explicar tot el que sabia, i d'una jove de 15 anys que més endavant es va retractar.

Malgrat tot, el final d'aquesta història no va ser tan bo com es podria esperar: després de ser alliberat i d'acceptar una compensació de 6.000 lliures, Slater va començar "una amarga baralla amb Conan Doyle" perquè l'autor, després de pagar la seva part, li va reclamar que pagués els costos de la defensa. "Es tracta d'un final traumàtic per al que hauria pogut ser una història molt noble", va dir l'autor en una entrevista el 1928. "No es tracta tant d'una qüestió de diners com de principis", va concloure.