'El tiempo contigo': la intensitat adolescent balla amb el canvi climàtic en el retorn del director de 'Your name'

Direcció i guió: Makoto Shinkai. 112 minuts. Japó (2019). Animació.

Ara per ara, a Makoto Shinkai li resulta impossible deslligar-se de l’èxit extraordinari de Your name, fins al punt que els protagonistes d’aquell film reapareixen breument a El tiempo contigo, més grans i duent vides força ordinàries, a molta distància de la peripècia d’alternança corporal i amor còsmic amb què els vam conèixer. Així, Shinkai ens diu que l’èpica de les històries que sorgeixen del seu cap està condemnada a esvair-se, perquè només és possible durant l’afinació emocional de l’adolescència. Ara, aquesta torxa la porten el Hodaka, un noi escapat de casa amb un exemplar d’El vigilant en el camp de sègol sota el braç, i la Hina, que ha adquirit l’habilitat de controlar la meteorologia, i és capaç d’aturar momentàniament la incessant pluja causada per un canvi climàtic catastròfic, encara que això li consumeixi –literalment– el cos.

L’excel·lència tècnica de l’animació converteix l’hiperrealista retrat d’una Tòquio anegada en una simfonia de grisos esquitxats per l’humit reflex de les llums, però el dilema fantàstic que mou la pel·lícula –¿importa més la felicitat individual dels joves enamorats o el sacrifici pel bé del planeta?– s’articula a base d’empentes, canviant la fluïdesa de Your name per l’obstinació que se sol trobar en les obres fallides, però també en aquelles raptades per una lírica peculiar, que necessiten que els donem temps per trobar el seu lloc.