Arco arrenca sense polèmiques i per una Espanya 'queer'

MadridDesprés de les polèmiques, i amb el permís del brot de coronavirus, arriba la calma a Arco: a l'edició d'aquest any de la fira, que arrenca aquest dimecres, no hi ha obres polèmiques com les de Santiago Sierra i Eugenio Merino dels últims dos anys, i destaquen els nombrosos clàssics moderns i contemporanis que hi ha als pavellons 7 i 9 d'Ifema. Entre aquests clàssics destaca Constructiu piramidal, un fresc de Joaquim Torres-García a la venda a la galeria Marc Domènech per 2.250.000 euros, un dels preus més alts de la fira, i també Frère, un mòbil de Calder a la venda per 1,8 milions a l'estand de Leandro Navarro. Tot i així, to fa pensar que l'obra més cara serà un retrat de Jacqueline, de Pablo Picasso, que té un preu de 6,2 milions d'euros a la galeria nord-americana Edward Tyler Nahem, on també hi ha a la venda una gran pintura de Rauschenberg amb assemblatge d'1,6 milions d'euros. La potència dels grans noms es troba només entrar al pavelló 7: a la galeria Hauser & Wirth tenen una gran escultura d'Eduardo Chilida, Lo profundo es el aire XVIII, de la qual no fan públic el preu, tot i que és de més de 5 milions d'euros.

La galeria Lelong exposa un dibuix de Joan Miró del 1938 que té un preu de 800.000 euros. Entre les obres més cares també hi ha dos caps de bronze de 3 metres de Jaume Plensa, una altra vegada a la galeria Lelong, a la venda per 430.000 euros cadascun, i un tríptic de flors d'Antonio López acabat de sortir del taller per 350.000 euros a la galeria Marlborough. Ha durat poques hores la venda: dimarts mateix el va comprar un col·leccionista suís per telèfon.

Pel que fa als casos de coronavirus, hi ha cartells a prop dels lavabos amb instruccions per rentar-se bé les mans, però dimarts a la tarda, en ple muntatge de la fira, no hi havia novetats: "Som un lloc segur, venim de Brussel·les", deia una de la desena de galeristes italians participants a Arco. Fonts de la fira asseguren que de moment es manté la visita dels reis d'Espanya prevista per a aquest dijous.

Malgrat tot, sí que hi ha en aquesta edició d'Arco una crítica a Espanya. Però en lloc de l'art provocatiu d'artistes com Santiago Sierra, arriba des de col·lectius que sovint no són tinguts en compte en els debats més polítics. Esvin Alarcón Lam fa "un acte de resistència LGTBI", com diu el mateix artista, amb dues peces protagonitzades per la bandera d'Espanya en tons roses: una de les peces és una pila de caramels posada a terra, un homenatge a Félix González-Torres, a qui la fira dedica un espai monogràfic, i l'altra és simplement una bandera. L'artista fa servir els caramels per expressar que el nacionalisme li sembla "un placebo" i ha substituït el lema "Plus Ultra" de la bandera espanyola per "Abya Yala", una denominació precolombina d'Amèrica. L'obra prové d'una performance que és un homenatge a l'artista Pepe Espaliú, que va morir per les complicacions de la sida. Així que les referències a González-Torres i a aquest mateix artista obren un camí sobre les relacions sobre l'art i la sida que continua amb una peça del col·lectiu General Idea que juga amb la paraula aids i el vídeo de Fito Conesa i Siddarth Gautam Singh The bigger the better (Espai Tactel).

"Temes com la violència masclista, l'homosexualitat, la inclusió i les cures s'estan fent servir de qualsevol manera, i són més seriosos", diu el galerista Henrique Faria, que també exposa quatre peces d'Antoni Miralda dels anys 60 de temàtica antimilitarista.

Tot i així, com que la polèmica a vegades ajuda a vendre, l'artista finès Riiko Sakkinen ho ha tornat a provar: l'any passat va vendre el seu retrat del rei Felip VI en blanc i negre, i aquest any mostra un retrat de Franco del mateix estil, titulat Franco no fue tan malo como dicen, més aviat esgarrifós. En canvi, les referències a Joan Carles I i la reina Sofia de l'obra de Pedro G. Romero a la galeria Alarcón Criado tenen una pàtina reverencial: són part d'una instal·lació que va exposar els primers anys 90, i el retrat de Joan Carles I que en forma part porta per títol El rey del sueño.

Posar la pintura antiga al servei de l'art d'ara

Les pintures d'Antoni Tàpies (1,5 milions) i Lluís Hortalà, a les galeries Mayoral i Rocío Santa Cruz, compleixen les expectatives de les seves gegantines dimensions. La d'Hortalà porta per títol Davant la llei (160.000 euros) i és fruit d'un subtil joc conceptual: "Vull posar les tècniques antigues al servei de la contemporaneïtat", diu Hortalà. Mentre Lluís Hortalà juga amb les convencions de la pintura, el fotògraf Jordi Bernadó trenca les del retrat a la galeria Senda: els protagonistes del seu Projecte ID, que es podrà veure l'any que ve al Museu Nacional d'Art de Catalunya, entre els quals hi ha Woody Allen i Stephen Hawking, sempre apareixen d'esquena, i el protagonisme el tenen els llocs on van ser retratats, triats per ells mateixos.

Precisament en aquesta edició d'ARCO Tàpies és molt present, potser més que altres anys: "Nosaltres creiem que continua sent un artista rellevant i que ho seguirà sent en el futur",diu el galerista Jordi Mayoral. "És un artista clau, va produir molt i el que és important és que l'obra que hi ha a la fira és de molta qualitat", subratlla.