'Dune': una superproducció dissenyada per aclaparar, no per fer amics

'Dune'

(2,5 estrelles)

Direcció: Denis Villeneuve. Guió: Jon Spaihts, Denis Villeneuve i Eric Roth a partir de la novel·la de Frank Herbert. 156 min. Estats Units (2021). Amb Timothée Chalamet, Rebecca Ferguson i Oscar Isaac. Estrena als cinemes

Una cosa és clara: Dune és exactament la pel·lícula que vol ser. Cada moviment de càmera, cada detall espectacular del vestuari i el disseny de producció està destinat a demostrar que Denis Villeneuve i el seu equip no han fet ni un sol pas en fals a l’hora d’adaptar el colossal clàssic de la literatura de ciència-ficció que Frank Herbert va publicar l’any 1965. Tot i això, em temo que la tragèdia del film és que arriba tard al seu destí. Quan, a mitjans dels setanta, Alejandro Jodorowsky va voler dur el llibre al cinema, el projecte aspirava a ser, literalment, una cosa mai vista. Però cap estudi es refiava de l’excèntric xilè i l’única cosa que va quedar del film nonat fou un voluminós dossier de dissenys conceptuals que, segons el documental Jodorowsky’s Dune, Hollywood va saquejar per donar forma a altres produccions, entre elles icones com Star Wars i Alien. Això fa que, inevitablement, la Dune del 2021 només pugui dur-nos a territoris ja explorats.

Anul·lat el sentit de la meravella, Villeneuve s’aferra amb un zel gairebé fanàtic a la tècnica. I si algú gosa plantejar-hi una objecció, l’estrèpit constant de la banda sonora de Hans Zimmer s’encarrega de silenciar-lo. En el fons, es tracta d’un problema d’escala: la història imaginada per Herbert mai va pretendre ser immediatament carismàtica; és impossible amb un protagonista com Paul Atreides, colonitzador d’un planeta desèrtic i messies involuntari assetjat per visions d’un futur on es lliurarà una guerra en el seu nom (Thimotée Chalamet resulta idoni per donar al personatge un caràcter dubitatiu i juvenil d’aires hamletians). Però resulta incert saber qui voldrà acompanyar-lo en aquest viatge (el plantejament del film és clarament expansiu i serial), tenint en compte que les imatges, desbordants, en cap moment es preocupen perquè la nostra mirada trobi un lloc per relacionar-se amb el relat.