Drogues, futur, mort, esperança

És lleig començar una història pel final. Però aquí és obligat. I a més no té res d’espòiler, perquè no desvela arguments, sinó contextos. Així que aquí ho deixo anar: aquest és el relat d’un happy end. Malgrat tot. O potser gràcies a tot. Una història que va de compromís autèntic amb la feina, de nedar contra corrent, de negar-se a acceptar unes condicions laborals que no es consideren justes. I d’acabar aconseguint el tracte professional desitjat.

El final feliç és el de la lluita de la companyia lleidatana Íntims Produccions i el seu espectacle Wasted, que vuit mesos després de la seva aclaparadora estrena a Tàrrega es veurà per fi a Barcelona. Wasted és la primera obra teatral de la rapera, poeta i novel·lista Kate Tempest. Un crit contra la mediocritat, una tona de dinamita sobre el conformisme, tan commovedor pel que diu com per la manera de contar-ho. S’havia anunciat que es veuria un mes a La Seca, dins de la programació del Grec. Però la proposta de remuneració a taquillatge (cinquanta per cent per a la sala, cinquanta per cent per als Íntims) suposava pèrdues per a la companyia, de manera que van decidir no acceptar la temporada. Ara actuaran només dos dies, a l’Ateneu Popular 9 Barris. Però se’ls pagarà el caixet estipulat per a un espectacle que els va costar nou mesos d’aixecar.

A Wasted hi ha drogues, cerveses, por pel futur, conformisme, mort. Però també hi ha somnis, desig de superació, ambicions que no es resignen a asfixiar-se en mans de la desídia. Esperança. Tres joves de vint-i-alguns es troben per recordar en Toni, el seu gran amic, quan fa deu anys que va morir. Neden en un present decebedor en relació a les seves expectatives. I volen canviar-lo. El director de tot això és l’Iván Morales, actor, autor i director de respectada trajectòria, amb projectes com Sé de un lugar, Jo mai o el guió de pel·lícules com El truco del manco i Mi dulce. “ Wasted em sembla una carta d’amor de la Kate Tempest als seus col·legues”, diu el director. Una missiva escrita des del balcó de l’èxit, a la frontera dels 30: “Quan veus que estàs aconseguint els teus somnis mentre els teus amics estan encallats i no s’atreveixen a somiar. Com a espectador, l’obra em genera unes ganes enormes de seguir lluitant”.

Una autora multitalent

Dels Íntims, Iván Morales en destaca el rigor. “Tenen molt poca tonteria. No són una companyia d’Instagram, són una companyia de teatre. I mai no he vist treballar ningú tant, entregar-se tant, com ells”. També n’elogia l’olfacte. La intuïció per triar el text d’una autora que està arrasant en el món del hip-hop i que amb Wasted ha aconseguit portar al teatre un públic jove i de classe social poc afavorida, convençut fins aleshores que aquell món no era per a ells. Fora del Regne Unit, els lleidatans han sigut els primers a muntar a Europa l’obra d’una dona nascuda al sud-est obrer del Londres de mitjans dels vuitanta que es menja l’escenari amb el seu ritme vertiginós de paraules rimades sobre la realitat del seu voltant. Una artista multitalent que ha publicat poesia, novel·la, teatre, però que es mou especialment a gust entre músics amb el seu rap urgent amb potencial de revulsiu. Tempest, per a molts espectadors catalans un feliç descobriment al Sónar de l’any passat, sap del que parla: el seu pare obrer va acabar sent advocat a base d’estudis nocturns i esforç, i ella ha triomfat sense abandonar el seu Londres suburbial.

També els Íntims, diu Iván Morales, confien en l’esforç per aconseguir el que volen. Saben on volen anar i amb qui desitgen fer-ho. “Que m’oferissin fer una obra d’una hip-hopera vol dir que com a mínim una mica em coneixien”, diu Morales. I d’aquesta manera va ser com el grup, que havia començat a fer soroll amb l’espectacle El lloc, de Jorge Yamam Serrano, va confegir un equip de primera per fer l’obra i acompanyar en el seu viatge creatiu els tres intèrprets, Oriol Esquerda, Sandra Pujol i Xavier Teixidó. Van començar amb el text, traduït per Martí Sales i adaptat per Morales. La resta de col·laboradors també són figures destacades dels seus respectius àmbits, des d’Ilia Mayer, que va compondre tota la música de la peça i en va dissenyar l’espai sonor, fins a LosCorderos.sc, que els van ajudar amb el moviment.

I de moviment i de música n’hi ha a cabassos a Wasted. Són el vehicle insospitat que permet fer viatjar els espectadors fins al lloc on es troben els personatges. Arribar al seu estat de consciència alterada, a la dimensió psicotròpica on els han deixat les drogues. A Morales li feia una il·lusió tremenda fer una obra amb banda sonora original perquè d’alguna manera era la concreció d’un somni que tenia d’adolescent. Aleshores volia fer alguna cosa amb música dub, evolució del reggae que sustenta el pop dels 90, i aquesta és l’òrbita que ha marcat el so dissenyat i compost per a l’espectacle.

De fet, tan important és la música que el centre de l’escena l’ocupa un subwoofer, símbol de moltes coses a la vegada. És el guru de la tribu que vomita sons greus i hipnòtics; és el monòlit que representa la tomba de l’amic mort; és l’epicentre d’un ritual tribal. Perquè a Wasted els espectadors se situen en rotllana, les cadires disposades com per a un foc de camp regat de birres, tabac i porros. I no hi ha espai per a l’asèpsia perquè el públic queda totalment immers en l’espectacle. “Al principi es va dir erròniament que era una obra site specific, quan és totalment el contrari. Per als que necessiten posar etiquetes i per als que es fixen molt en el que ve de fora, això és immersive theatre. I es pot fer en qualsevol lloc, fins i tot li va millor un espai no teatral, com a Tàrrega o a Lloret, on ho vam fer en una discoteca”, explica.

Wasted arriba a Barcelona després d’haver fet una pila de bolos, tots ells a caixet i en les condicions marcades per la companyia. “En contra del que molta gent pensa, fora de Barcelona les condicions solen ser millors que aquí -diu Morales-. Si volem un teatre professional amb un rigor i que realment aixequi el llistó de les possibilitats que té el format teatral, de l’experiència, per al públic, que eixampli les nostres percepcions del que pot ser el teatre, si realment defensem la cultura, hem de permetre que els que s’hi dediquen ho puguin fer de manera sostenible”. Per això el director és el primer a definir la presentació de Wasted dos dies a Barcelona com “un happy end ”. BELÉN GINART

‘WASTED’, DE KATE TEMPEST

ATENEU POPULAR 9 BARRIS (BARCELONA) 6 i 7 de maig