'Drive my car': l'obra mestra del cineasta que escolta millor

'Drive my car'

(4,5 estrelles)

Direcció: Ryusuke Hamaguchi. Guió: Ryusuke Hamaguchi i Takamasa Oe a partir de relats de Haruki Murakami. Japó (2021). 179 minuts. Amb Hidetoshi Nishijima, Masaki Okada i Toko Miura. Estrena als cinemes

Saps aquella sensació que tens quan estàs llegint un llibre que t’apassiona i comences a imaginar-te la vida dels personatges més enllà del que t’expliquen les pàgines? Una cosa així és el que li va passar a Ryusuke Hamaguchi amb el relat de Haruki Murakami Drive my car (inclòs a l’antologia Homes sense dones): les 40 pàgines del conte li han inspirat un film que avança pacientment fins a arribar a les tres hores de metratge. Això no ens hauria de sorprendre, tenint en compte que un dels principis bàsics del cinema japonès és permetre que les pel·lícules respirin al seu propi ritme, i la seva filmografia ja comptava amb una obra mestra, Happy hour, que supera les cinc hores.

Murakami va plantejar Drive my car com un diàleg entre un actor, Kafuku, i la jove taciturna a qui contracta com a xofera durant uns mesos, Misaki. La seva relació professional acaba donant lloc a una confiança peculiar, que permet a Kafuku obrir-se i parlar de la seva dona, morta anys enrere, i de l’estrany vincle que va establir amb un dels amants que tenia aquesta. Hamaguchi, per la seva banda, amplifica l’anècdota i dona veu, carnalitat i desig als personatges que la literatura només evocava. També detalla els postulats artístics del protagonista, que actua i dirigeix espectacles teatrals poliglotes, com ara una adaptació de L’oncle Vània de Txékhov amb un repartiment format per japonesos, xinesos, coreans i, fins i tot, una actriu muda, que recita les seves línies amb llenguatge de signes. De la mateixa manera que Kafuku treballa per aconseguir l’instant en què l’assaig, l’espera i la repetició condueixin a la connexió entre els seus actors, el firmant de La ruleta de la fortuna y la fantasía neteja les imatges de distraccions i presses, permetent que brollin les paraules fins que les criatures de ficció i les persones que les interpreten es converteixin en una sola cosa, obrint per un instant la finestra d’una veritat interior. I és que, segurament, Hamaguchi és el director que escolta millor en el cinema contemporani.