'En mil pedazos', un drama biogràfic sobre l’addicció salvat per unes bones interpretacions

Barcelona Direcció: Sam Taylor-Johnson. Guió: James Frey, Aaron Taylor-Johnson i Sam Taylor-Johnson. 113 min. Estats Units (2019). Amb Aaron Taylor-Johnson, Ryan Hurst i Charlie Hunnam.

Si el Nicolas Cage autodestructiu de 'Leaving Las Vegas' hagués decidit curar-se del seu alcoholisme en l’últim moment, tindríem l’inici i el cos d’'En mil pedazos', una pel·lícula que comença amb la caiguda literal i alhora metafòrica del seu protagonista, que cau daltabaix d’un balcó. L’addicte al 'crack' i a tota classe de substàncies estupefaents a qui posa cara un esforçat Aaron Taylor-Johnson està basat en un personatge real: l’escriptor James Frey, autor d’una autobiografia polèmica –moltes de les seves vivències estaven novel·lades– que detallava el seu dur procés de recuperació en un centre de rehabilitació.

El material de partida, quasi de 'biopic' de sobretaula, fa que el film de Sam Taylor-Johnson acabi sent més un telefilm formulari amb bons actors (Billy Bob Thornton i Giovanni Ribisi roben més d’una seqüència) i sense idees sorprenents de posada en escena que no pas un malson psicològic amb imatges potents que expliquin el viacrucis del Frey de ficció. De fet, el més interessant d’'En mil pedazos' són les poques vegades que la seva directora s’atreveix a trencar amb la realitat i juga la carta d’un onirisme grotesc: el moment, al més pur estil d’'El resplendor', en què les parets del centre de rehabilitació comencen a regalimar porqueria i empastifen un embogit Aaron Taylor-Johnson.