Dr. Calypso reivindiquen la gent del carrer i la fan ballar

Barcelona"Ja tocava", diu Sergi Xeriff Monlleó, un dels cantants de Dr. Calypso, quan se li demana per què han deixat passar deu anys abans de publicar un nou àlbum. "Sempre hem pencat, sobretot en directe, i anàvem component, però sense pressa perquè ningú no ens collava", explica Monlleó. Finalment van decidir que ja era el moment i, després d'obtenir finançament mitjançant el micromecenatge, han publicat Sempre endavant (Propaganda pel Fet), un disc fidel a les constants musicals d'un grup amb més de vint anys d'història.

Com diu el guitarrista i productor Jordi Manyà, "el disc mostra l'essència de Dr. Calypso: hi ha soul, ska, calipso, rocksteady ...", amb cançons cantades en català i en anglès. I com gairebé sempre al llarg de dues dècades, la banda barcelonina manté cada estil al seu lloc. "Volem que els estils quedin definits, perquè no ens agrada el batibull del mestissatge musical. Si ens surt un tema de soul, volem que sigui de soul, sense barreges", precisa Manyà. Més que purisme, és una manera de gestionar les múltiples referències amb què treballa un grup de deu músics.

Crítica des de la ironia

Algunes cançons de Sempre endavant traspuen una reivindicació de la "gent del carrer", però lluny del pamflet. "Ens agrada més ser irònics", assegura Monlleó, que recorda que a la música jamaicana "moltes lletres eren iròniques, amb dobles i triples sentits". Això no obstant, defensen amb fermesa i realisme la seva condició. "Tant anem com en venim. / Treballem i també gaudim. / I mai no comptaran ni amb tu ni amb mi"; canten a Gent del carrer . "Ja fa anys que no compten amb nosaltres", diu Manyà. "La gent del carrer som els que paguem la crisi, i hem de veure paios com Aznar que diuen: «He d'assumir la meva responsabilitat». Què m'està dient? Ha de sortir a salvar-nos amb la capa i l'espasa a la mà? Però si la meitat de la crisi ve per les seves decisions, i qui les estem pagant som nosaltres! Vénen a salvar el món i tot va pitjor", etziba Monlleó.

Tot i evitar el pamflet, els Dr. Calypso no s'estan de promoure la lluita i la reivindicació, com fan a Endavant , una peça construïda a partir de les harmonies vocals. "Fent broma, li dèiem La missa jove , perquè la lletra és reivindicativa, però el concepte musical és més de gospel", diu Monlleó. "La idea era fer una cosa entre els Beach Boys i el gospel", concreta Manyà. També fent broma suggereix que ja és hora d'estudiar alemany. "Ja fa temps que dic que hem de fer cançons en xinès i alemany", diu Manyà, que informa que estan preparant una versió de Kraftwerk: Merkel dub .