Donna Leon vol un cocodril que es “cruspeixi els turistes”

BarcelonaFa temps que Donna Leon (Nova Jersey, 1942) observa Venècia amb una barreja de tristesa i resignació. La ciutat italiana, escenari irreductible de les històries del comissari Guido Brunetti, s’ha convertit en un lloc “del qual s’ha de fugir”, afirmava ahir Leon, amb un to esquitxat d’indignació i de lament. Sota el posat capcot, l’escriptora amagava un somriure maliciós amb el qual va confessar que tenia un somni fosc. “Voldria introduir un cocodril als canals de Venècia perquè es cruspeixi els turistes”, imaginava divertida l’autora, que es quedarà a Barcelona fins diumenge i firmarà llibres durant tot el dia de Sant Jordi.

La decepció veneciana no ha derivat, de moment, en l’exili del seu comissari. Brunetti segueix transitant per la ciutat dels canals a Restes mortals (Edicions 62 / Seix Barral), el 26è títol de la sèrie de novel·la negra i el primer en el qual Leon aborda de ple la seva preocupació pel medi ambient. “No soc seriosa amb res, només amb això. Aquest és el gran problema de la humanitat”, sentencia rotundament l’escriptora, que reconeix que és “una fanàtica” de l’ecologia.

Tot i això, ha esperat anys abans de crear una novel·la que abraci aquesta problemàtica. La decisió no és circumstancial. “Els escriptors no podem fer els lectors esclaus de les nostres obsessions, així que m’he de resistir a escriure sobre certs temes. Ara m’hauré d’esperar dos o tres anys abans de tornar a abordar aquesta qüestió”, argumentava l’autora nord-americana, que no ocultava que en aquesta ocasió “utilitza” el comissari per parlar de la inquietud mediambiental. Ho fa a través de les vacances del protagonista, que s’instal·la en una casa de l’illa de San Erasmo per descansar de la feina. La tranquil·litat li durarà poc. Un cadàver trencarà amb la seva placidesa i l’abocarà a investigar sobre un cas en què està en joc l’equilibri natural de l’ecosistema. A diferència d’altres històries de Leon, en aquesta ocasió l’assassinat és secundari i el destí del culpable no és tan rellevant com les situacions que retrata. Malgrat això, l’escriptora s’allunya dels sermons i les novel·les denúncia. “No vull adoctrinar ni alliçonar. La meva intenció no és apuntar amb el dit al lector i dir-li què fa bé i què no”, va precisar.

El tema de base de la novel·la és espinós, però segons Leon no és la resposta a una creuada. “La meva única responsabilitat és aportar plaer als lectors”, es va defensar saltant de l’italià a l’anglès per deixar clares les seves intencions. Tampoc es va mossegar la llengua a l’hora d’admetre certes evidències, com ara que tots els escriptors “menteixen” per explicar el que volen. En el seu cas, l’ecologia l’ha portat a crear “el llibre més deliberadament polèmic” que ha escrit.