Pilar Aymerich: “En fotografia jo no disparo, pesco”

BarcelonaPer què no hi ha fotògrafes -o comptades amb els dits d’una mà- als camps d’esports o a les manifestacions, per no parlar dels conflictes bèl·lics? Què passa amb la discriminació que pateixen les dones en l’àmbit de la fotografia? Cinc autores -Sara Gordon, Pilar Aymerich, Noelia Pérez, Wayra Ficapal i Cèlia Atset, fotògrafa del diari ARA- van debatre aquest dimarts al Centre de la Imatge de Barcelona al Palau de la Virreina en la jornada Les dones al visor, moderada per Sira Esclasans. “¿La creació fotogràfica està condicionada pel gènere de l’autoria?”, va preguntar Esclasans. La més veterana, Pilar Aymerich, que pertany a una generació que va haver de “lluitar pel gènere”, va defensar que al llarg de la seva carrera ha fotografiat “amb ulls de dona” perquè la seva educació ha sigut de dona. “En fotografia jo no disparo, pesco. Sempre estava esperant el moment en què el peix picava”, va explicar, tot defensant que, tal com deia Godard, “l’enquadrament sempre és moral”. En canvi, Noelia Pérez va plantejar la qüestió de com les experiències viscudes a través del cos poden tenir un impacte significatiu en les produccions visuals, cosa que difumina la qüestió del gènere. “Aquestes experiències transcendeixen la categoria de gènere i tenen a veure amb la interseccionalitat en què ens situem”.

Segons Wayra Ficapal, el que determina la mirada és la “motxilla” del context social, l’educació, l’experiència, etc. “L’autèntica qüestió és si els homes i les dones són en essència iguals”, va plantejar. Atset va estar-hi d’acord i va argumentar que “la mirada està condicionada pel grau de sensibilitat que té cada persona, que al seu torn té a veure amb l’educació que ha rebut”. Ara bé, considera que les dones solen tenir menys ego: “El fet que ens invisibilitzin i que observem des d’un raconet fa que tinguem una mirada més oberta”. Per la seva banda, Sara Gordon va ser molt contundent: “La mirada femenina va molt més enllà de la de l’home, i ens n’hem d’enorgullir”. Gordon, que treballa des de fa anys en l’àmbit dels esports, va denunciar el masclisme que ha patit: “No et veuen com una fotògrafa, sinó que tant companys com jugadors i afició et veuen com una vagina amb potes”.

Moltes van confessar haver-se sentit menystingudes o haver rebut un tracte paternalista: “Els homes no et veuen com a competència”, va dir Atset, que també va assenyalar el fet que no hi ha dones responsables de fotografia en els mitjans de comunicació. Per canviar la situació, Noelia Pérez va cridar a treballar des del col·lectiu: “Hem de denunciar i vetllar perquè la llei d’igualtat es faci efectiva”. “Ens hem de fer valer intel·lectualment i professionalment”, va afegir Aymerich. Cèlia Atset va concloure: “Ens hem de creure que la nostra mirada és important i que podem decidir”.