Les dones de les elits van governar una de les primeres civilitzacions de la Península

Les dones van governar fa uns 4.000 anys, a l'Edat de Bronze, a la península Ibèrica però ho van fer en una societat extremadament desigual. La troballa de la tomba principesca (la número 38) del jaciment de La Almoloya, a Múrcia, trenca molts esquemes , segons l'equip d'arqueòlegs de la UAB que hi treballa des del 2014. "El relat convencional considera que a l'Europa mediterrània no hi va haver civilitzacions fins a una època molt tardana, amb l'arribada dels fenicis i els grecs, però les troballes al subsòl de La Almoloya demostren que entre els anys 2200 i 1550 aC ja hi havia vida civilitzada al sud peninsular", assegura Rafa Micó, un dels arqueòlegs que han participat en l'estudi. L'enterrament genera debats que estan en plena actualitat tant de gènere com de conflicte de classes: "¿És la qüestió de sempre, hem de celebrar que Margaret Thatcher arribés al poder tot i que va crear encara més desigualtats?", planteja Micó.

Un Parlament a l'Edat de Bronze

La societat que ha esta batejada com El Argar va florir entre els anys 2200 i 1550 aC al sud-est de la península Ibèrica (Múrcia i Almeria) i tenia centres urbans, construccions monumentals, divisió del treball, enterraments intramurs i una societat de classes molt jerarquitzada. La troballa es va fer el 2014 però fins ara no se n'han analitzat ni publicat els resultats a la revista Antiquity. Totes les tombes excavades eren sota les cases però la que ha permès arribar a bona part de les conclusions que ara s'han fet públiques era sota un recinte singular que els arqueòlegs consideren com un dels primers edificis descoberts a Europa especialitzat en l'exercici del govern: tenia capacitat per a una cinquantena de persones i no hi havia ni símbols ideològics ni religiosos.

"Sabem que en aquest edifici s'hi convocaven els diferents líders del territori, era un espai de gestió política però de política desigual", detalla Micó. Sota aquesta espècie de Parlament, hi havia una dona d'entre 25 i 30 anys, enterrada al damunt d'un home, d'entre 35 i 40 anys, i, al costat, un ric aixovar, gairebé tot pertanyent a la dona.

Entre joies i objectes personals, sobresurt una espectacular diadema d'argent que se cenyia al crani de la dona i acabava entre els ulls. Micó també destaca uns sofisticats dilatadors d'orella d'argent pertanyents a la dona. Un altre detall important és el fet que la parella enterrada va ser parella sexual, ja que a prop s'hi ha trobat una nena i les anàlisis genètiques indiquen que era filla d'ells dos. Se sap que primer va morir l'home i mesos després la dona d'una infecció pulmonar, però el fet que fossin enterrats junts no demostraria que en aquella societat hi hagués famílies nuclears tal com les coneixem ara. "En aquests moments estem treballant amb una setantena de mostres d'ADN, que estan sent analitzades a l'Institut Max Planck de Gènova per determinar el grau de parentiu. Creiem que els homes tenien fills amb diferents dones però no passava al revés" diu Micó.

Elles duien diademes i ells espases

Ara bé, ¿com es repartien el poder els homes i les dones? ¿Quin vincle polític tenien l'home i la dona enterrats sota el Parlament? En la societat argàrica, les dones de l'elit eren enterrades amb diademes mentre que els homes s'enterraven amb espases de bronze, que feien entre 50 i 60 centímetres de llarg, i dagues. Hi havia més diferències: els homes tenien un dipòsit funerari menys valuós i menys quantiós. "Ens imaginem que hi havia un grup reduït d'homes que segurament anaven a cavall i amb espases i tenien un poder executor mentre que les dones, que també eren minoria i pertanyents a l'elit, estaven més implicades en la gestió del govern, en reunir-se i parlar". És una altra constant en la història: en política es pot parlar i debatre però sovint quan s'executen les decisions s'utilitza la violència.

El jaciment de La Almoloya no és l'únic de la societat d'El Argar, que va governar un vast territori al llarg de sis segles. Hi ha també un altre jaciment que rep el mateix nom, El Argar, i un altre conegut com La Bastida. La diadema trobada tampoc és única sinó que és la cinquena que es localitza però les altres quatre són en diferents col·leccions fora d'Espanya perquè el jaciment va ser espoliat per un grup d'enginyers belgues a finals del segle XIX.

La Almoloya té un emplaçament privilegiat. Si es mira al sud s'albira el mar Mediterrani, i si la vista d'adreça al nord apareix la serra Espuña i la serralada Bètica. Allà es convocaven els diferents líders de tot el territori que El Argar controlava a l'Edat de Bronze. Les elits van tenir força poder com demostren els aixovars. El pes total de les peces de plata trobades a la tomba principesca és de 230 grams. Amb aquesta plata funerària s'haurien pogut pagar 938 jornals o comprar 3.350 quilos d'ordi. A més, els pesos dels espirals d'argent localitzats a la tomba són pràcticament fraccions o múltiples d'aquesta xifra: "Pot tractar-se d'una distribució aleatòria o l'indici d'un sistema estandartizat de pesos i mesures que imiten els exemples orientals contemporanis. És necessari continuar investigant per determinar-ho, però la possibilitat d'albirar un sistema mètric darrere els espirals de plata és una indicació més de fins a quin punt la classe dominant durant l'última època d'El Argar tenia un control econòmic", assenyala Robert Risch, que també ha coordinat l'estudi.

Els estudis i investigacions de l'equip de recerca Asome (Arqueoecolgia Social Mediterrània) del departament de prehistòria de la UAB continuen. Per exemple, també investiguen l'alletament dels infants. I hi pot haver noves sorpreses. "A mesura que es van tenint noves dades, el significat pot canviar radicalment", adverteix Micó.