Les dones clàssiques també eren guerreres

BarcelonaMentre els aqueus saquejaven i cremaven Troia, després de deu anys de setge, les troianes esperaven a la platja. Una al costat de l'altra, amb la mirada perduda, repassaven mentalment els noms dels fills morts: aviat sabrien qui se les quedava com a botí de guerra. Ara els ha donat veu Natalie Haynes a Las mil naves (Salamandra). Cada capítol té nom de dona i són elles, que han quedat al marge de la història, les que parlen: la musa Cal·líope; Clitemnestra, assassina del seu marit Agamèmnon, que abans havia sacrificat la filla comuna, Ifigènia; Criseida; Andròmaca; Creusa, que mor mentre intenta trobar Enees; Tetis, la mare d'Aquil·les; Pentesilea, l'amazona que s'enfronta a Aquil·les; Penèlope...

"Llegeixo els clàssics grecs des que tenia 15 anys i feia llatí i grec a l'escola, cosa que no és gaire habitual a la Gran Bretanya. Després m'hi vaig especialitzar a la universitat. He passat hores i hores immersa en les narracions clàssiques i mai m'havia passat pel cap interessar-me més pels personatges masculins que pels femenins. Però quan vaig començar a parlar-ne en públic, vaig adonar-me que molts se sorprenien i no coneixien qui eren o què havien fet aquestes dones", diu Haynes, que és escriptora però que també fa programes a la BBC i escriu a The Guardian sobre la Grècia clàssica. L'impuls de ficcionar a partir de clàssics com la Ilíada recorda l'exitosa operació que ha fet Irene Vallejo amb El xiulet de l'arquer.

De la literatura i l'arqueologia

La inspiració per posar-se en la pell de totes aquestes dones ve de la literatura i l'arqueologia. Haynes ha rellegit sobretot Les troianes d'Eurípides, on el poeta grec parla de les conseqüències de la guerra. "Hi ha també l'Odissea d'Homer, on surt molt Penèlope, però mai sabem què en pensa de moltes coses, és difícil saber realment qui és", explica l'autora. Haynes explica qui és la muller d'Ulisses a través de les cartes que escriu al seu marit absent.

"Els personatges femenins acostumen a estar a l'ombra i, quan apareixen, a vegades ni tan sols se'ls posa nom. Passa al principi de la Ilíada, on Homer escriu «Canta, oh musa, la còlera d'Aquil·les». Homer mai menciona el seu nom però el més probable és que es refereixi a Cal·líope", detalla Haynes. A Las mil naves sí que apareix ben identificada i està molt indignada: "He cantat sobre les oblidades, les ignorades, aquelles a les quals ningú ha fet cas. He agafat velles històries i les he sacsejat i he decidit posar a la vista les dones que estaven a l'ombra", li fa dir a Cal·líope. "Una guerra no ignora la meitat de la població, la vida de la qual ha estat trastornada. Per què ho fem nosaltres?"

La Grècia clàssica era patriarcal i també les societats i cultures que la van succeir: romans, cristians... "Certament, un reduït grup d'homes poderosos han prioritzat inexplicablement les històries que parlen d'altres homes poderosos", diu amb ironia l'escriptora. Algunes heroïnes gregues han patit força en mans d'alguns cronistes. Una d'elles és Pentesilea, l'amazona que s'enfronta a Aquil·les durant la Guerra de Troia. Va ser una guerrera poderosa, font d'inspiració per a molts artistes plàstics i protagonista d'un poema del segle VIII aC, Etiòpida, del qual tan sols es conserven alguns fragments. "Lamentablement, quan Robert Graves va fer-se càrrec d'aquesta increïble heroïna, al segle XX, la va descriure com un cadàver sobre el qual Aquil·les es masturbava. Deu ser un exemple del progrés del qual tant parlen", diu Haynes.

Un cinturó de guerra, no de moda

A vegades, explica l'autora, falla la traducció. "M'he discutit moltes vegades sobre el cinturó d'Hipòlita, que en anglès s'ha traduït sempre com girdle, que és com un cinturó bonic, suau i petit per a dones. Però això no és el que els grecs diuen. Ella té un cinturó de guerra. Homer utilitza la mateixa paraula per descriure el cinturó d'Agamèmnon". L'autora explica que abans de publicar el llibre el va donar a alguns amics perquè n'opinessin. Un d'ells li va qüestionar que les dones que sobreviuen (o no) a una guerra siguin igual d'heroiques que els homes perquè elles no lluiten. "Hi ha dones que sí que lluiten, com Pentesilea, encara que s'hagin perdut els poemes que parlen de les seves gestes. I, per altra banda, els homes no sempre lluiten. Aquil·les no lluita fins al divuitè llibre de la Ilíada (de 24), les altres tres quartes parts se les passa discutint, enfadant-se, demanant ajuda a la mare, deixant que un amic lluiti per ell... i ningú qüestiona que és un heroi", lamenta Haynes.

Es poden trobar moltes dones a les fonts clàssiques, puntualitza Haynes. "De les vuit tragèdies que conservem d'Eurípides que parlen de la Guerra de Troia, set tenen dones protagonistes. Set de vuit! És extraordinari. Eurípides sabia una cosa que a nosaltres ens ha costat molts anys de redescobrir: si vols èpica, descriu una guerra, però si vols drama has de sortir del camp de batalla".