Les dones de l’Ateneu Barcelonès ja no són tan discretes
Una exposició reivindica per primer cop la presència femenina a l’entitat
BarcelonaEl 30 de setembre del 2013 Pilar de Torres, aleshores membre de la junta de l’Ateneu Barcelonès, feia una conferència inaugural titulada La discreta presència de les dones a l’Ateneu. L’economista repassava la presència de dones a l’entitat, des de l’entrada de la primera sòcia el 1908 fins a les conferències de Muriel Casals. “Dones pioneres, oblidades, contradictòries i combatives”, assegurava, i reclamava que fossin més visibles: “Potser una placa, un bust, una sala amb el seu nom per recordar-les, no estaria malament”.
Des del gener passat fins a mitjans d’abril, les dones de l’Ateneu són una mica més visibles amb Dones a la palestra de l’Ateneu Barcelonès (1895-1923). És la primera vegada, en 150 anys d’història de l’entitat, que les dones protagonitzen una exposició. “Si no s’ha fet fins ara és perquè ningú ho ha defensat”, diu Araceli Bruch, vocal de la junta directiva de l’Ateneu i comissària de la mostra amb Susanna Tavera. “A les dones ens han estafat la història de les dones des de les entitats i els llibres, ens han invisibilitzat i hem de repetir tot el dia allò que ja vam dir fa 20, 30 o 40 anys”, assegura Bruch.
L’exposició, que es pot veure a l’entrada de carruatges, és la primera de tres. “Era impossible resumir en mil paraules i 24 imatges tota la història de les dones a l’Ateneu”, diu Bruch. Per aquest motiu es divideix en tres etapes: la primera, que es podrà veure fins a mitjans d’abril, explica la presència de les dones a l’Ateneu des del principi fins a la dictadura de Primo de Rivera. La segona, que es podrà veure el gener del 2020, se centrarà en l’etapa republicana. La tercera exposició no es farà fins al gener del 2021.
La primera sòcia
La primera frase de la mostra és significativa: “La incorporació de les dones a una entitat cultural masculina”. Hi ha hagut molts intents de canviar aquesta tendència però no ha sigut gens fàcil. El 1900 el president de l’Ateneu, Bartomeu Robert, va permetre per primera vegada l’accés de les dones a l’entitat. Ningú sap què va impulsar Elionor Serra Cisa a fer-se’n sòcia el 20 de novembre del 1908. Però la junta va donar la benvinguda a “l’entrada de l’element femení” i va fer una crida perquè més dones la imitessin. No obstant això, la segona sòcia no hi entraria fins al cap de set anys.
Un dels elements que destaca l’exposició és el discurs feminista que va fer Josep Maria Roca, president de l’Ateneu, a la sessió inaugural del 1914: “Cal reconèixer que la dona ha estat de sempre, per a molts, fins i tot en els temps moderns, considerada com un ser inferior en l’organisme social, com la Ventafocs de la gran família humana”. Roca repassava els noms de grans dones al llarg de la història i concloïa: “He volgut fer palesa la injustícia que cometen els detractors de la dona, estic convençut que a excepció de la força física és equivalent a l’home”. Roca lamentava que les dones no tinguessin les mateixes oportunitats que els homes. Dones a la palestra de l’Ateneu Barcelonès (1895-1923) repassa la presència de dones pioneres a les conferències de l’Ateneu: Carme Karr (directora de la revista Feminal), Leonor Serrano (la primera advocada amb bufet a Barcelona i defensora del vot de la dona i la llei del divorci l’1 de febrer del 1916), Dolors Monserdà i Rosa Sensat van protagonitzar alguns dels actes de l’Ateneu.
El 1915, en plena Primera Guerra Mundial, les feministes catòliques van crear el Comitè Femení Pacifista de Catalunya. Tenien les coses força clares. “Estem preparades per sentir això [alguns comentaris paternalistes i despectius] i coses menys amables encara”, però no es rendien i estaven convençudes que podrien evitar més guerres inútils. El 1930 la junta presidida per Pere Coromines va intentar crear una secció femenina, però la proposta no va prosperar.
L’exposició anirà després a la Universitat Rovira i Virgili i les dues comissàries es plantegen escriure un llibre amb la història de les dones a l’Ateneu. Queda un llarg camí per recórrer. L’Ateneu no ha tingut mai una presidenta -“encara”, precisen Bruch i Tavera- i la junta només té tres dones.