Dones als festivals, una assignatura pendent

BarcelonaDimecres 3 de juliol i un sol d’aquells que cremen a Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet. L’alcaldessa Núria Parlon fixa la mirada als objectius de les càmeres que immortalitzen el moment. En una banda s’hi col·loca la promotora Inés Quintana; en l’altra, Fortu, cantant de l’històric grup de rock dur madrileny Obús. Somriuen perquè està a punt de començar una nova edició del Rock Fest, que aquest any té caps de cartell com Def Leppard, ZZ Top, WASP i Saxon. El que potser no saben és que el seu esdeveniment està a punt de guanyar un títol honorífic: el de ser el festival de gran format de l’Estat amb menys dones participants. D’entre les 176 persones que pujaran als escenaris, només cinc seran dones.

Són dades extretes de l’informe elaborat per l’associació Mujeres y Música (MyM), que ha fet el recompte del nombre de dones i homes als cartells d’alguns dels festivals més grans d’Espanya. “Vam començar el projecte perquè volíem visibilitzar les artistes, però anàvem a festivals i ja sospitàvem un panorama dramàtic. D’aquí que ens plantegéssim fer una mostra i tenir dades reals”, explica Ale Castellano, de MyM.

La sensació va quedar confirmada en xifres quan van comprovar que el 2017, l’any que van fer el primer estudi, revelava dades concloents: analitzats una vintena dels festivals més destacats de l’Estat, la presència de dones als escenaris era de l’11,87%. Menció especial per al Rock Fest de Santa Coloma, que només va programar dues dones d’entre els 219 artistes del cartell, i per al Canet Rock, que, tot i no aparèixer a l’estudi, va contractar només un grup, el que s’encarregava d’obrir el festival, amb noies entre els seus membres; en aquest cas, dues. No hi havia cap altra dona entre les altres dotze propostes artístiques de la nit.

“Veníem d’uns anys en què la música era un oasi d’homes, però no només entre els grups, també entre els tècnics de so, els muntadors d’escenari, els programadors i els mànagers. Però ara s’ha obert el debat i sembla que les coses comencen a canviar”, explica Carles Tenesa, membre de Propaganda pel Fet!, cooperativa musical que treballa amb grups com Tribade, Xavi Sarrià i el Cor de la Fera i Pirat’s Sound Sistema. La millora, ja apuntada a les dades de l’any passat de l’Anuari de la Música en català, ha quedat reflectida en l’informe d’aquest primer semestre, i és que ha pujat gairebé deu punts el percentatge de dones respecte al 2017 i ja frega el 20%. ¿La raó? El clima social: “És una roda que ha acabat arribant a la música. La quarta onada del feminisme al carrer ho ha trasbalsat tot. Ara hi ha més consciència, els mitjans en parlen, i això ha acabat influint en els festivals”, diu Castellano. La transacció entre carrer i recinte musical també és la idea de la cantant de rap argentina Sara Hebe: “La societat és masclista i és lògic, encara que no acceptable, que els festivals ho siguin”.

Primavera Sound paritari

El cas més revelador d’aquest nou paradigma és el del Primavera Sound, que ha passat d’una presència femenina del 12,56% el 2017 al 44,70% d’aquest any, sempre segons l’estudi de MyM (les fonts del festival augmenten la xifra fins al 50%). Marta Pallarès, responsable internacional de premsa del Primavera Sound, veu aquestes dades amb la “satisfacció” d’haver complert un objectiu:“Vam presentar el millor cartell que es podia fer el 2019 tenint la meitat de presència femenina i l’altra masculina. L’aposta no era una quota falsejada i sí el resultat d’una collita de discos fets per dones de l’any anterior espectacular. Un cop acabat el festival no podem més que reafirmar-nos: les millors crítiques han estat per a Janelle Monáe, Solange i Rosalía”.

La millora general és substancial, perquè veníem de xifres vergonyoses. A hores d’ara festivals com el Cruïlla no passen del 10% de dones programades, mentre que el Festival Jardins de Pedralbes i el Canet Rock es mouen entorn d’aquest 20% que marca la mitjana. Són dades que, segons cada cas, cal mirar amb bona perspectiva. Per exemple, en el cas del festival maresmenc, que s’havia acostumat a crítiques cada estiu per la nul·la presència de dones, sembla una aposta inicial, ja que ha programat tres grups femenins però tots ells en les primeres hores del festival. Per a Tenesa, el canvi s’ha de valorar “molt positivament” i l’objectiu ha de ser “caminar en aquest sentit”.

La franja horària i la grandària de l’escenari en el qual actuen les artistes no és un tema intranscendent: és tan important programar un nombre cada cop més gran de dones com tenir-les en un bon espai. El Vida Festival, a Vilanova i la Geltrú, té unes dades de participació semblants a les del Canet Rock, però amb caps de cartell femenins (Sharon Van Etten) i grups en hora punta (Cariño, Aries). La cantant Pavvla, que aquest any ha actuat en un dels escenaris principals del Primavera Sound, creu que perquè les apostes dels festivals siguin “reals” cal trobar “hores i espais que donin visibilitat a la dona”. És un fet que ella valora especialment quan actua en un festival.

Qüestió de quota

Totes les parts consultades per a aquest reportatge coincideixen en qualificar les quotes com un mal necessari. En aquesta línia, fa dos anys es va posar en marxa la iniciativa Keychange, amb la voluntat de trencar diferències de gènere als festivals en una data límit, l’any 2022. Els festivals britànics Glastonbury i Reading són dos dels més destacats d’entre els més de 200 que ja s’hi han compromès.

“Cal ser conscients que hi ha un problema, la falta de dones tocant en festivals, que s’ha de solucionar. Les quotes poden ser una eina per fer-ho, perquè una cosa és que no hi hagués dones fent música, però n’hi ha moltes”, diu Ale Castellano. El grup de rap Tribade va un pas més enllà: “Ens sentiríem realment còmodes en un espai on es doni veu i lloc a les diversitats. També ens podríem començar a plantejar les quotes de diversitat funcional, gènere, raça o classe”.