Plácido Domingo, acusat d’assetjament sexual

Barcelona“Heu d’entendre que quan un home tan poderós com ell -pràcticament és Déu- et persegueix i et diu aquestes coses, el primer que penses és «Com?!?!», però uns minuts després reflexiones i creus que potser acabes d’arruïnar la teva carrera”. El testimoni de la mezzosoprano Patricia Wulf és un bon resum de què vol dir abús de poder. Wulf, que ara té 61 anys, és una de les nou dones (vuit cantants i una ballarina) que dimarts van explicar com havien patit assetjament sexual per part de Plácido Domingo. És l’única que va donar permís a Asso ciated Press (AP) per fer públic el seu nom i, de moment, molts opten per guardar silenci. Fora micròfon, però, les queixes sobre les insinuacions sexuals del tenor no eren excepcionals. “Era un secret de domini públic i la brama corria des de feia anys -explica el crític musical i col·laborador de l’ARA Jaume Radigales-. Cantants molt conegudes i algunes de ben nostrades van ser víctimes de l’assetjament i les insinuacions sexuals del Plácido”.

Domingo, en un comunicat, assegura que no era conscient que allò que feia era assetjament i es defensa dient que eren altres temps: “La gent que em coneix i que ha treballat amb mi sap que no soc algú que intencionadament faci mal als altres o els ofengui o els faci sentir malament. No obstant això, reconec que les normes i els estàndards que avui ens jutgen (i així ha de ser) són molt diferents de com eren en el passat. Tinc el privilegi de tenir 50 anys de carrera en el món de l’òpera i continuaré mesurant-me amb els estàndards més alts”.

Primeres anul·lacions

Domingo, de 78 anys, casat des de fa 60 anys amb la soprano Marta Ornelas i pare de tres fills, és un tenor admirat arreu i un dels homes més poderosos en el món de la música clàssica. Acumula més de 4.000 actuacions, continua cantant i dirigint, i el seu nom en qualsevol cartell és un reclam. És fundador d’Operalia, un dels concursos de cant més importants del món. Ha guanyat 12 Grammy i té l’agenda plena: el 25 d’agost serà al Festival de Salzburg per cantar Luisa Miller. La directora del festival, Helga Rabl-Stadler, ja ha deixat clar que el concert es farà. En canvi, l’Orquestra de Filadèlfia va decidir ahir anul·lar l’actuació de Domingo, que havia de ser l’estrella d’una gala el 18 de setembre. En un comunicat, la Fundació Orquestra de Filadèlfia assegura que la seva obligació “és garantir un entorn segur, respectuós i apropiat”. Hores després va ser l’Òpera de San Francisco la que va anuciar que cancel·lava un concert del cantant previst per al 6 d’octubre. L’Òpera de Los Angeles, de la qual Domingo és l’actual director, va anunciar ahir que obria una investigació. El Liceu, que fa tres anys va retre un homenatge al músic, no va fer cap declaració sobre el cas.

El tenor considera que les “interaccions i relacions [amb les diferents dones] eren benvingudes i consentides”, però per a les nou testimonis que recull AP, van ser més aviat un malson. Els fets que relaten van començar als anys 80. “Cada vegada que sortia de l’escenari ell m’estava esperant. Venia directe cap a mi, se m’acostava tant com podia, posava la seva cara frec a frec amb la meva, abaixava la veu i em deia: «¿Has d’anar a casa teva aquest vespre?»” explica Wulf. Al principi, diu la mezzosoprano, es limitava a riure nerviosament, però davant la seva insistència li va respondre clarament que sí, que havia d’anar a casa seva. Al final, la cantant lírica s’amagava i tenia por de sortir del camerino per si se’l trobava. Tot plegat va passar el 1998, quan Domingo era el director artístic de l’Òpera de Washington. Aleshores ella tenia 40 anys i havia sigut contractada per a La flauta màgica i Fedora.

Una de les denunciants explica que Domingo li va posar la mà sota la faldilla en un suposat dinar de feina, i tres més expliquen que les va obligar a fer-li petons humits als llavis. Set de les nou dones relaten que no haver dit que sí a Domingo va impactar negativament en les seves carreres i que van poder trobar feina en altres companyies però que mai més van tornar a ser contractades per treballar amb el cèlebre tenor. Una de les testimonis que va accedir a anar-se’n al llit amb el tenor explica que quan ell va marxar li va deixar 10 dòlars a la tauleta de nit i li va dir: “No vull que et sentis com si fossis una prostituta però tampoc vull que hagis de pagar el pàrquing”.

“El món de l’òpera, així com la dansa, el teatre i el cinema, és especialment procliu a aquests tipus de comportaments, perquè, on hi ha el límit? Són professions en què els sentiments estan a flor de pell i en què, moltes vegades, els homes poden confondre un arrambament a l’escenari amb un sí fora”- explica Aina Vega, editora de la revista Barcelona Clàssica -. Conec cantants que afirmen «He enganyat la meva dona amb la soprano però és que, esclar, quan et passes tantes hores a l’escenari intimes i una cosa porta a l’altra...» Estic pràcticament segura que aquestes sopranos han tingut relacions consensuades amb aquests cantants, però, i si no?”

Cap dels testimonis que cita l’agència ha pogut aportar documentació, com ara missatges de mòbil, però nombrosos testimonis confirmen detalls del seu relat. L’ARA ha intentat posar-se en contacte amb diferents cantants, algunes espanyoles, que han treballat amb Domingo. L’única que ha accedit a parlar és la mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera: “Fa 30 anys que conec Plácido Domingo i sempre m’ha tractat amb molt de respecte. Ha estat tremendament educat i ha ajudat molta gent per allò que són i per la seva vàlua -explica la mezzosoprano-. Crec que tot plegat s’ha tret de context i correm el risc de convertir-ho en una caça de bruixes. Quan a mi m’han fet una insinuació o una proposta que no m’ha agradat, he dit no i he parat els peus. No s’ha de tenir por a dir que no”.