'¿Dónde está mi cuerpo?': una de les sorpreses del cinema d’animació de l’any

Direcció: Jérémy Clapin. Guió: Jérémy Clapin i Guillaume Laurant. 81 minuts. França (2019).

Animació.

La síndrome del membre fantasma és l’estranya condició que experimenten algunes persones que han perdut una extremitat, i que afirmen que poden sentir encara la part del cos amputada. A l'adaptar la novel·la Happy hand de Guillaume Laurant (guionista habitual de Jean-Pierre Jeunet), Jérémy Clapin proposa a ¿Dónde está mi cuerpo? una inversió radical d’aquest símptoma i ens presenta una mà memoriosa, que recorda la vida que ha tingut com a grapa del jove orfe Naoufel i que està disposada a travessar París per retrobar el que va ser el seu cos.

Clapin, que al curtmetratge Une histoire vertébrale ja va canalitzar un melancòlic sentit de la lírica a través d’un impediment físic, té l’audàcia de ser fidel a l’impossible punt de vista de l’extremitat, disparant flash-backs que a vegades es manifesten com a fulgors sensorials, i d’altres es despleguen de manera més narrativa, mostrant els infortunis de Naoufel, a qui la vida sembla arrencar-li tot allò que el pot fer feliç, fins a arribar al dia del fatídic accident que el secciona físicament. Però, sobretot, la perspectiva afecta la posada en escena, que fa del trajecte de la mà un relat d’aventures, amb set pieces virtuoses que redimensionen el sentit de l’espectacle a partir de situacions com ara l’enfrontament amb un colom o la tensa trobada amb unes rates famolenques al túnel del metro.