Estrena i comiat el mateix dia: l’última nit de funció al TNC

BarcelonaTotes les estrenes són especials, però la de dijous al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ho va ser una mica més que la resta. El tancament dels teatres, cinemes i sales de concerts anunciat per la Generalitat, que entra en vigor a partir d’aquest divendres, va convertir la funció de La dona trencada en un acte de convicció i resistència per part d’artistes i espectadors. L’obra de teatre es representava amb públic per primera vegada, i també per última: les tres funcions previstes per al cap de setmana s’han hagut de cancel·lar. El clam que la cultura és segura s’ha anat repetint com un mantra des de l’inici de la pandèmia, i omplir la Sala Tallers -amb els aforaments establerts, les mascaretes omnipresents i a les 7 de la tarda- va ser una manera de demostrar-ho.

“Aprofitem ara que ens deixen, perquè això s’acaba”, deia un espectador a un altre, abans que s’aixequés el teló del TNC per última vegada en els propers 15 dies. La Marta Almirall i l’Anna Faura, públic habitual als teatres, també van assistir a l’estrena amb ganes d’esprémer l’experiència teatral fins al darrer moment. “Des que ens hi han deixat tornar he anat al teatre pràcticament cada dia. Em sap greu que tanquin”, lamentava Almirall, i Faura afegia: “No té cap sentit. Si la cultura és un bé essencial, hauria de seguir oberta”. Totes dues subratllaven que en cap moment havien temut contagiar-se als teatres. “Tothom és molt responsable, són llocs segurs. Veus que s’han fet esforços molt grans per adaptar-se”, va destacar Almirall.

“Una bogeria sense control”

La funció de La dona trencada, dirigida per Francesca Piñón i protagonitzada per Lluïsa Mallol, va oscil·lar entre l’alegria pròpia de les estrenes i la tristesa davant el desert cultural que s’espera per a les properes setmanes. “És esquizofrènic, una bogeria, perquè no podem controlar la situació”, afirmava la productora de Dagoll Dagom, Anna Rosa Cisquella, que ha hagut de maldar amb la suspensió de les funcions de T’estimo si he begut i el tancament del Teatre Poliorama. “Espero que qui prengui les decisions sigui conscient del que fa, perquè s’està destruint un teixit cultural que ha costat molt de construir”, afegia Cisquella. Una mica més enllà, l’actriu Mercè Sampietro explicava que ella s’ha quedat a mitja gira de La dona del 600, que havia de representar-se els propers dies a Girona, Vic i Igualada. “És una situació molt terrible, espantosa. El teatre és molt necessari per a tots”, va reivindicar l’actriu. De fet, la sensació de lluita i de supervivència va sobrevolar algunes converses de després de l’estrena, tot i que el públic es va esbandir ràpidament a la sortida del teatre per evitar aglomeracions.

“Hem vingut a la desesperada, perquè això ha estat sortir de sota l’aigua durant uns moments per tornar a ofegar-nos un altre cop”, deia la presidenta de l’Acadèmia del Cinema, Isona Passola, mentre esperava per saludar les artistes. Preocupada per la situació de la cultura en general i en especial pels cinemes, Passola va compartir els neguits amb la programadora de Luz de Gas, Gemma Recoder, que porta vuit mesos amb la sala tancada.

I des de la distància, el director del TNC, Xavier Albertí, s’ho mirava tot intentant no perdre l’esperança. “És una estrena i la vivim com a tal: significa la culminació d’un procés de feina llarguíssim”, deia Albertí, que va recordar que amb el confinament del març alguns espectacles es van quedar sense poder estrenar. “No rebem les noves mesures amb felicitat, encara que no diguin que el teatre no és segur, sinó que cal reduir la mobilitat -va explicar Albertí-. Nosaltres seguirem treballant i assajant, i esperem tornar a aixecar el teló aviat”.