"La por domina la vida de molta gent"

BarcelonaTerror i erotisme. Maria Llovet (Barcelona, 1982), una de les nostres autores de còmic amb més projecció internacional,  sap perfectament com enganxar el lector amb històries que sovint provoquen por i excitació a parts iguals. Al setembre publicarà als Estats Units Violent flowers, una minisèrie per a l’editorial Image protagonitzada per vampirs, els monstres més icònics en aquesta barreja de sensualitat i maldat. “M’agraden les històries que donen mal rotllo, però que són estèticament precioses. De l’erotisme, m’interessa sobretot el desig”, reconeix la guionista i dibuixant, sense amagar la influència que han tingut en la seva obra els còmics japonesos, com a bona lectora de manga que és des de petita. El nou títol arribarà després de l’èxit de Crave per al mateix segell –una altra minisèrie publicada aquí per Norma en castellà–, on explica el malson d’un grup d’adolescents dominats per una aplicació perversa.  

Dedicar-se al còmic no ha estat vocacional en el cas de Llovet. De jove només sabia que volia ser artista i treballar en projectes creatius. Per això va intentar entrar a Belles Arts, però no va passar la prova d’accés. “Crec que al final vaig tenir sort que em rebutgessin perquè llavors vaig anar una mica de rebot a fer disseny gràfic, que tampoc vaig acabar, però que m’ha estat molt útil a la meva professió”. 

Malgrat tenir una carrera consolidada, encara sent una sensació d’estranyesa quan entra en una botiga i veu els seus còmics a la venda. “Jo em dedico a això i no soc gaire conscient que les meves coses es publiquen i arriben a molta gent. No m’ho crec, encara. Em sembla estrany, però estic contenta perquè és el que vull fer”, diu Llovet, una autora que va tenir clar des dels seus inicis que amb el limitat mercat català i espanyol no es pot viure del novè art: “Des del principi vaig decidir que volia sortir fora, especialment al mercat en llengua anglesa, perquè al final és el que arriba a tothom. A casa nostra tenim botigues especialitzades, bones editorials i esdeveniments com el Saló del Còmic de Barcelona o el del Manga, però el públic és molt limitat. Aquí no puc viure del còmic”.

Curiosament, tot i ser experta en posar els pèls de punta als lectors, no era conscient que escrivia còmics de terror. “Malgrat considerar-les pertorbadores, no havia pensat mai que feia històries de por. Va ser la meva parella, que també es dedica al còmic, qui em va dir un dia que el que jo feia eren històries de terror. Sigui com sigui, per a mi l'important és fer pensar el lector”, explica Llovet, que confessa també que sap de què parla als seus còmics perquè ella mateixa experimenta moltes pors: “La por domina la vida de molta gent, en realitat la de tothom. I no parlo de la por a monstres ficticis o a animals repulsius, sinó de pors quotidianes. Jo lluito constantment amb això, soc una persona tímida i amb ansietat social. Una cosa tan senzilla com sortir al carrer pot ser un espant”. 

Llovet és conscient que algunes de les seves històries –com Insecto, on s’explicava la relació incestuosa entre dos germans i que va ser rebutjada per una editorial francesa– poden incomodar a certs lectors, però assumeix el risc i defuig l’autocensura. “No vull provocar ni ser enfant terrible, però en el fons s’ha de ser valenta per fer qualsevol cosa. Per responsabilitat artística, faig el que em dona la gana”, subratlla. Una dedicació, a més, amb poques pauses perquè en el seu cas estiu no és sinònim de vacances: “Treballo tot l’any. Fa poc que he començat a deixar-me lliure algun cap de setmana. A vegades agafo uns dies per descansar entre projectes, però la feina és prioritària. No m’importa treballar tant, perquè m’agrada la meva professió”.