"D'Olot al món!", les reaccions al Premi Pritzker

BarcelonaLes reaccions al Premi Pritzker, el més important en arquitectura, per a l'estudi RCR no s'han fet esperar.

Santi Vila, conseller de Cultura

"L'arquitectura catalana acaba de fer història!", ha piulat el conseller de Cultura, Santi Vila.

El president Carles Puigdemont, un altre gironí, també ha celebrat el guardó retuitejant una notícia de la CCN que anunciava "el més alt honor en arquitectura per al trio català".

Lluís Comeron, degà del Col·legi d'Arquitectes

El degà del Col·legi d'Arquitectes, Lluís Comeron, s'ha mostrat "molt contents i orgullós del reconeixement, que ve a sumar-se a una bona trajectòria que té l'arquitectura catalana des de fa temps però que no havia aconseguit fins ara aquest nivell de reconeixement extraordinari" . Comeron ha afirmat que RCR és "un despatx amb un nivell molt important, molt reconegut" i per tant feia anys que eren candidats al Pritzker, i espera que el guardó tingui "el doble efecte, de projecció internacional i que alhora serveixi per posar en valor i generar més sensació orgull de la feina feta a casa nostra". "L'arquitectura catalana ja té prestigi internacional, esperem que tingui més repercussió aquí que a fora, perquè ja en tenim més a fora que a dins de casa nostra", ha afirmat Comeron. Per al degà dels arquitectes, el segell de RCR és "una arquitectura de recerca, que ha buscat als límits del que no es fa habitualment o no s'ha fet mai". La seva filosofia és que "a part d'allò que esperem de l'arquitectura, que és que funcioni, ens ajudi i ens permeti viure, han excel·lit en l'esforç de fer que faci més que això: generi emocions, sentiments i transmeti una visió de l'entorn i una interpretació del món". Per ell, "entronquen amb una certa tradició catalana" en la qual s'hi trobarien figures desaparegudes com Enric Miralles, "que han lluitat amb formes diferents per aquest mateix objectiu".

Josep Maria Muntaner, catedràtic d'arquitectura, assagista i regidor d'Urbanisme de Barcelona

El catedràtic d'arquitectura, assagista i regidor d'Urbanisme de Barcelona, Josep Maria Muntaner, ha seguit la feina de RCR durant anys i més que en cap tendència, diu que entronquen molt "en el paisatge de la Garrotxa, en el seu medi, els materials, el paisatge, la gent". "Molt selectivament, al llarg de 30 anys, han anat a buscar referències internacionals: primer al Japó, després als Estats Units i a Le Corbusier a Europa, i també locals: Josep Lluís Sert, Coderch... Amb Enric Miralles, ells representaven una nova fornada de l'arquitectura catalana".

Per a Muntaner, la seva feina "és una síntesi molt ben feta d'un arrelament molt fort al territori i una projecció internacional fortíssima. Són els arquitectes contemporanis catalans més coneguts amb diferència". Muntaner -que va comissariar l'exposició de RCR al Palau Robert el 2015– explica que la seva evolució, creixement i expansió ha estat molt pensada i lenta. Han fet paisatge, disseny, cases, mobiliari, interiorisme, obres grans i petites... De fet han els encàrrecs han anat creixent molt a poc a poc, fins a fer el Museu Soulages i la Mediateca Waalse Krook a Gant aquest 2016, la seva obra més gran de volum. "Són selectius, però si és un repte, ho accepten. Si els posa a prova, els estimula. Experimenten contínuament, mai es repeteixen, arrisquen, són molt exigents. Tot i tenir premis i reconeixement, no s'acaben de creure l'èxit".

Els seus materials típics són l'acer corten i la pedra, l'acer i el vidre, i utilitzen poc els colors. "Ells confien molt en la tecnologia i els nous mitjans, però això és el vehicle per tornar a la natura. Pot semblar paradoxal però és una idea oriental: els materials avançats permeten tornar a una relació més simbiòtica amb l'entorn natura". Sobre la seva manera de treballar, diu: "La seva feina és molt simbiòtica. Cadascú té la seva personalitat però es complementen. I s'ho reparteixen molt. Els dibuixos són més del Rafel, el Ramon és més artista, la Carme és més mística i realista... però tots ho fan tot, són del tot intercanviables".

Benedetta Tagliabue, arquitecta i membre del jurat del Pritzker

"Tot el jurat va quedar molt fascinat per la capacitat que tenen de ser locals i, alhora tan universals", afirma Tagliabue a l’ARA. "Són molt radicals, fan una arquitectura d’una puresa increïble –afegeix–, però aquesta radicalitat té a veure realment amb l’etimologia de la paraula, a estar en contacte amb les arrels. Sorprenentment, la terra volcànica de la qual treballen envoltats fa que tinguin una comunicació universal".

Martha Thorne, directora executiva del premi Pritzker

La directora executiva del premi Pritzker, Martha Thorne, defineix l'arquitectura de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta com "una experiència per a tots els sentits: la llum, el cel, els arbres, les estrelles, les muntanyes del seu entorn... fins i tot l'olor". "Quan entres, per exemple, en un celler construït per ells el component de l'olor forma part d'aquell espai", recalca.

"La seva feina és plena de poesia. Les seves obres d'una banda són locals –explica Thorne– que respecten l'entorn, s'amaren de la cultura d'aquell lloc, de la seva història, la seva topografia; i per una altra, tenen aquella part universal que caracteritza la seva feina amb la creació d'espais molt rics", diu. Thorne recorda la frase que sempre diu un dels arquitectes guanyadors, Rafael Aranda: "Ens agrada fer més amb menys". "Utilitzen molts materials. Però si n'usen només un, com l'acer, per exemple, ho poden fer de molt diferents formes; a vegades d'una forma poc convencional, com a les parets, les cortines o al terra. Així redueixen el nombre de materials que hi ha a l'obra i connecten més amb l'espai", conclou.

Méndez de Vigo, ministre de Cultura

El ministre d'Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, ha felicitat els arquitectes RCR: "És un orgull que es premii la labor d'aquests grans professionals, originals creadors d'una arquitectura emocional que traspassa fronteres". Ha recalcat "el paper de constructors de somnis d'aquests autèntics creadors, perfeccionistes de l'arquitectura com a expressió artística i que es recolzen en el paisatge per unes obres que són ja per dret propi universals".