Dolores Redondo guanya el 65è premi Planeta

Barcelona“Vull gravar aquest moment tant bonic i que mai no se m’oblidi. És un somni que he acaronat des de l’adolescència”, deia ahir, molt emocionada i poc abans de la mitjanit, Dolores Redondo, triomfadora de la 65a edició dels premis Planeta, en una nit en què es van imposar dues novel·les d’intriga d’autors que han obtingut molt bons rèdits comercials amb els seus llibres precedents.

Emili Rosales, secretari del jurat del Planeta –que està integrat per set membres, entre els quals hi ha Pere Gimferrer, Carmen Posadas i Juan Eslava Galán–, advertia recentment de la presència notable d’“encreuaments genèrics” en les deu històries finalistes al Planeta. Al Palau de Congressos de Barcelona, concorregut per les cares i autoritats habituals del guardó –més la visita extraordinària dels reis d’Espanya–, la notícia del premi a Redondo es va rebre sense gaires sorpreses. I encara menys tenint en compte que la novel·la guanyadora dels 601.000 euros, Todo esto te daré, té un argument que encaixa perfectament amb el món pertorbador de l’autora basca: un accident de cotxe que podria ser intencionat fa que un escriptor molt conegut descobreixi la doble vida d’Álvaro Muñiz. Fent equip amb un guàrdia civil retirat i un capellà amic del difunt, el novel·lista s’endinsa en els “obscurs secrets” d’una antiga nissaga gallega. "Todo esto te daré ve de les paraules del dimoni presents a l'Evangeli de Mateu. És una novel·la sobre la cobdícia, però també sobre l'amistat entre homes adults que són capaços de superar problemes i traves", va dir Redondo.

Tampoc El asesinato de Sócrates, de Marcos Chicot (Madrid, 1971), és un gran canvi en la seva trajectòria. Chicot ja va quedar entre els deu autors finalistes del Planeta el 2012 amb El asesinato de Pitágoras, un thriller històric ambientat a l’antiga Grècia, però l’editorial va decidir no publicar-li el llibre i després que l’autor l’autoedités per mitjà de Kindle Direct Publishing –plataforma a través de la qual en va vendre 25.000 exemplars– el va publicar Duomo. La nova novel·la, que arriba dos anys després de La hermandad, canvia el matemàtic pel filòsof i també està guiada per una intriga de caràcter històric. "Volia que el lector pogués tornar a recórrer el Partenó –va explicar ahir Chicot–, visitar l'oracle de Delfos, conèixer Sòcrates i veure el naixement de la democràcia, on les corrupteles polítiques eren les mateixes que les d'ara".

La trajectòria meteòrica de Redondo, nascuda a Sant Sebastià el 1969, va començar a principis del 2013 amb el llançament d'El guardià invisible, gran aposta de Destino, un dels segells de Planeta. Abans que el thriller amb tocs sobrenaturals arribés a les llibreries, l’agent literària de Redondo, Anna Soler-Pont, va aconseguir vendre’n els drets a tretze llengües i va engrescar el productor Peter Nadermann, el mateix que va apostar cinematogràficament per Millennium, de Stieg Larsson.

El guardià invisible arrencava amb una noia que apareixia morta, amb la roba estripada, les mans col·locades amb cura al mig del pit, el pèl púbic afaitat i un pastisset típic de la localitat navarresa d’Elizondo, el txantxigorri, col·locat al damunt de la pelvis. Aquest era el punt de partida de les investigacions d’Amaia Salazar, inspectora d’homicidis de la policia foral de Navarra i protagonista de la Trilogia del Baztan, integrada per El guardià invisible, El llegat dels ossos i Ofrena a la tempesta. L’últim volum va aparèixer a final del 2014, i el balanç comercial de la saga –fosca i pertorbadora com pocs llibres de la narrativa espanyola recent– ha sigut clarament positiu: més de 700.000 exemplars venuts, traducció a quinze llengües i l’estrena, prevista per al març del 2017, de la pel·lículaEl guardián invisible, dirigida per Fernando González Molina i interpretada per Marta Etura, Javier Botet i Elvira Mínguez.

Influències i reptes

"Aquesta novel·la és un homenatge a moltes de les novel·les que m’han inspirat, com ara les de Mario Puzo i les d’Agatha Christie, en què els assassinats es camuflen sota bones maneres i sofisticació -va explicar Dolores Redondo durant la roda de premsa posterior al premi, encara emocionada-. És una història de famílies, secrets, perversions i honor". Redondo va tenir la idea de ‘Todo esto te daré’ al mateix temps que la de la trilogia del Baztán, però després de consultar-ho amb el seu marit es va posar a treballar en primer lloc en els llibres d’Amaia Salazar. "Aquesta novel·la em permet parlar des d’una perspectiva diferent, posar-me en la pell de tres personatges masculins i afrontar els seus reptes".

"Com a lector, a mi m'agrada aprendre i alhora entretenir, i ‘El asesinato de Sócrates’ vol seguir aquesta línia -va dir Marcos Chicot-. He escollit escriure sobre Sòcrates perquè és la figura més important de la filosofia, va marcar un abans i un després. I ho faig amb una novel·la històrica, plena de personatges reals i guiada per un misteri".

L’objectiu: vendre llibres

En una trajectòria laboral, els 65 anys marquen la jubilació. En el recorregut del Planeta, l’efemèride no implica cap mena de retirada. Al contrari: l’empresa que presideix Josep Creuheras des que el 31 de gener del 2015 va morir José Manuel Lara Bosch no deixa de créixer –d’aquí uns mesos obrirà un segell a Itàlia, DeA Planeta Libri– i treu pit sobre la difusió dels llibres premiats. “Dels 64 guanyadors de les anteriors edicions se n’han venut més de 42 milions d’exemplars: la xifra mitjana de vendes del Planeta és de 650.000 exemplars”, assegura Creuheras.

Des que Juan José Mira inaugurés el palmarès del Planeta l’any 1952 amb En la noche no hay caminos, el Planeta ha ajudat a consagrar la trajectòria d’autors com Ana María Matute, Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Lucía Etxebarría i Antonio Muñoz Molina, alhora que ha descobert Espido Freire i Juan Manuel de Prada. En 65 anys d’història, el guardó ha estat per a 50 homes i 15 dones. Tot i que la presència creixent d’autors de l’Amèrica Llatina, el premi només ha estat per a autors de fora d’Espanya en set ocasions: després de l’argentí Marcos Aguinis (1970) l’ha guanyat el colombià Jesús Zárate (1972), l’uruguaià Antonio Larreta (1980), els peruans Mario Vargas Llosa (1993) i Alfredo Bryce Echenique (2002), el xilè Antonio Skármeta (2003) i el mexicà Jorge Zepeda (2014).