Les dues mares de ‘Dolor y gloria’

MadridPenélope Cruz és la musa definitiva de Pedro Almodóvar. És en ella en qui el cineasta ha descarregat la responsabilitat o l’honor, segons es miri, de reinterpretar la seva pròpia mare, Francisca Caballero -a la ficció de Dolor y gloria és Jacinta-, quan ell era petit. “No he tingut gens de por, ha sigut un honor interpretar aquesta dona, que ell estima tant”, diu Cruz. L’actriu, que deu a Almodóvar el premi a la millor interpretació femenina a Canes per Volver, retorna ara al director la confiança que ha dipositat en ella amb aquesta lluminosa interpretació, la d’una jove mare en temps difícils, disposada a tirar endavant amb el seu fill siguin quins siguin els obstacles amb què es trobi.

Al seu costat, la veterana Julieta Serrano dona vida al mateix personatge però ja en la maduresa, els últims dies de la seva vida, i protagonitza al costat d’Antonio Banderas una de les seqüències més commovedores de la pel·lícula. “Tot i els 27 anys que han passat des que vam treballar l’última vegada junts, confio tant en ell [en Almodóvar]que ha sigut com si ens haguéssim vist ahir”, assegura Serrano, que recorda com a Entre tinieblas “tenia molta més por que en aquesta pel·lícula”. “No tenia ni idea de com s’interpretava una monja que es punxa”, recorda.

Tot i que Penélope Cruz i Julieta Serrano interpreten el mateix personatge -el de la mare del cineasta Salvador Mallo- en diferents èpoques de la vida, les actrius no es van veure ni una sola vegada per al rodatge de la pel·lícula, però les dues han creat la mateixa dona. “Poderosa, forta, pràctica, directa”, diu l’una i confirma l’altra. “I gens afectuosa”, assegura Serrano. “Sí, a mi Almodóvar em deia: «No, Penélope, aquesta mare no és tan embafadora com tu»”.

“És que per a ell la dona sempre ha sigut forta”, afegeix Cruz, que insisteix: “Qui és més feminista que Almodóvar? Ell ha fet molt per les dones a tot el món. Ha escrit guions per a personatges femenins. Això també és ser feminista. I sempre ha sigut així perquè adora i respecta les dones”. “L’avanç feminista d’ara no el sorprèn -continua Serrano-. És un home obert, defensor dels drets de les dones. Jo sempre he pensat que Pedro Almodóvar és trencador i està en rebel·lia”.

Un artista que no jutja

Molt més enllà va Cruz, que assegura que des de molt jove considera el cineasta “com un referent polític, una figura que portava aire fresc, un artista que observa i no jutja”. Ella mateixa es pregunta si seria possible que avui Almodóvar fes les pel·lícules que va rodar als anys 80 i ella mateixa es contesta: “Sempre es va a resistir al fet que li tallin les ales a l’art. I, d’altra banda, no crec que ningú pugui tallar-li les ales a ell”.

Les dues actrius asseguren que el rodatge de Dolor y gloria ha sigut tranquil i que tots estaven d’acord que no volien imitacions. “Va ser molt relaxat, no va ser un procés gens tens. Jo li suggeria d’incloure alguna frase que havia sentit a la seva mare i ell de vegades m’ho acceptava”, diu Cruz. “A mi només em va explicar com es posaven la capellina les dones al poble”, afegeix.