El dolç retorn a Hogwarts vint anys després

Fa 20 anys, Daniel Radcliffe, Emma Watson i Rupert Grint es van convertir en Harry Potter, Hermione Granger i Ron Weasley, els tres inseparables amics d’una saga que ja és un clàssic de la cultura popular i que ha generat incalculables beneficis. Per celebrar aquest vintè aniversari, acompanyats de la música de John Williams, els protagonistes van tornar al món màgic de Hogwarts. Harry Potter 20è aniversari. Retorn a Hogwarts, que es va poder veure la nit de Cap d’Any a HBO, va ser un retrobament feliç ple de nostàlgia i farcit d'anècdotes. “Recordo que quan ens van fer el càsting i ens van posar els tres junts, hi va haver un clic, hi havia química”, diu Watson. Una química que encara es percep. L’actriu, a qui els diferents directors de la saga descriuen com a una nena brillant, recorda com la resta de l’equip jugava amb ells i els feien riure perquè al capdavall, el 2001, eren encara infants. L’especial desprèn molta dolçor, en alguns moments fins i tot massa, i corre el risc d’empatxar, però convenç que l’equip de Harry Potter va ser com una família i que els tres actors s'ho van passar bé durant el rodatge de les vuit pel·lícules. Part de la màgia, diuen, era real, tot havia de ser creïble. Watson explica com les espelmes, que a les pel·lícules apareixen flotant al menjador de Hogwarts, estaven sostingudes per una xarxa de pescadors. 

Una absència important 

L’especial va reunir molts dels actors i directors de la sèrie, però hi va haver una absència important: la creadora de tota la màgia de Harry Potter, J.K Rowling. Un article que l’escriptora va publicar el 2020 va despertar moltes crítiques i se la va acusar de transfòbica. Radcliffe i Watson se’n van distanciar i l’escriptora només apareix breument a l’especial. Ho fa en imatges no d'ara, sinó extretes d’una entrevista del 2019 en què parla de les dificultats per trobar un actor per interpretar Harry Potter.

Hi ha molts detalls d’entre bastidors que fascinaran els fans. Alfonso Cuarón, que va dirigir Harry Potter i el pres d’Azkaban, detalla com va fer escriure als tres actors una redacció explicant com eren els seus personatges. Watson va escriure 12 pàgines amb un “estil impecable”, Radcliffe va pensar que amb mitja pàgina ja en tenia prou, i Grint no va escriure ni una línia: “Li vaig dir a Cuarón que en Ron no ho hauria fet tampoc”, diu rient. Radcliffe recorda com la majoria d'actors no tenien el guió complet i treballaven a vegades amb incertesa, però hi va haver una excepció: Alan Rickman. L’actor, que va morir el 2016, interpretava Severus Snape, i malgrat saber més que la resta mai va revelar res. Una de les aparicions més divertides és la d'Helena Bonham Carter. L’actriu és com una força de la naturalesa i té un esperit juganer que fa que tingui una relació molt especial amb Radcliffe.

Fent la saga, els actors van deixar enrere la infància i van entrar a l’adolescència. Tots tres descriuen com, en aquest sentit, totes les inseguretats i pors que van sentir en el món real es van escolar també a la pel·lícula. Watson confessa que es va enamorar de Tom Felton, l’actor que interpreta Draco Malfoy: “Ens van fer dibuixar com imaginàvem Déu i ell va fer una noia amb gorra i monopatí, i me'n vaig enamorar fins al moll de l’os”, relata. Acomiadar-se de la saga, després de vuit pel·lícules, el 2011, no va ser gens fàcil: “Quan es va acabar vaig quedar devastat”, diu Radcliffe. Grint parla de l’estranya sensació de no saber qui era després de tants anys interpretant Ron Weasley. Sigui com sigui, és una experiència que els ha marcat i de la qual, malgrat el terrabastall que va produir en les seves vides, no es penedeixen.