Documenten prop de 4.000 gravats de soldats i músics medievals a la vall d’Àssua

BarcelonaA les parets del vessant sud del Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), el lloc on primer s’aturen els ramats en època de pastura, el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha documentat 3.940 gravats. N’hi ha que es van fer a l’època prehistòrica i d’altres són molt més recents, però el gruix més important és dels segles XIV, XV i XVI. El nivell de detall és força espectacular i sobretot hi abunden els soldats amb armadura i a punt per a la batalla, a cavall i a peu, les escenes de caça amb ballesta (les preses són sempre ocells) i alguns moments més lúdics, com homes i dones dansant a la cort mentre els músics toquen la cornamusa. “La concentració de gravats en més de 372 roques és força excepcional, al llarg de dos anys ho hem estat inventariant però hi ha moltes preguntes per a les quals encara no tenim resposta”, assegura l’arqueòleg Òscar Augué. Va ser una pastora qui, el 2018, va alertar de l'existència d'aquests gravats, que són en cotes d'entre 1.230 i 2.060 metres –en alguns casos són força inaccessibles–, i des d'aleshores els arqueòlegs hi ha treballat.

L'autor coneixia la vida cortesana

Per què es va escollir aquest lloc precisament per estampar totes aquestes escenes? Qui ho va fer i amb quina intenció? “És curiós. Al vessant nord no hi hem trobats gravats, potser es concentren a la zona sud perquè hi ha més afloraments rocosos i perquè és on primer se'n va la neu, però tampoc hi ha cap topònim que indiqui que sigui un lloc especial”, assegura Augé. Fos qui fos qui decidís recrear la vida de nobles i cavallers, devia tenir força coneixements de les armes i de les cornamuses. “Difícilment podrien haver-les dibuixat així sense haver-les sostingut o haver-ne vist de molt a prop”, detalla Augué. Fins i tot apareixen els orificis per tocar-les i afinar-les.

Però hi ha més preguntes a les quals intenten respondre els arqueòlegs: les escenes es refereixen a un episodi concret? Volen reflectir el clima bèl·lic i els conflictes socials i polítics en aquella època quan barons, comtes i bisbes pugnaven pel territori? Són un simple divertiment? Hi ha moltes hipòtesis, però encara no n'hi ha una resposta clara. “La zona podria haver estat un lloc de pas dels soldats o també potser alguns dels gravats van fer-los veïns de la vall d’Àssua que havien prestat serveis d’host i cavalcada [una espècie de servei militar de l’època]”, diu Augué. No hi ha una narració concreta o un relat, sinó simplement un conjunt d’escenes.

Hi ha una altra pista. Entre tots els gravats s’han trobat també algunes inscripcions. Una d’elles és força professional i està feta amb una grafia de lletra gòtica cursiva. La firma Pere Arnaldo, que els investigadors han pogut identificar amb l’ajuda del professor de ciències de l’antiguitat i de l’Edat Mitjana, Ramon Martí, com un monjo procurador del monestir de Gerri de la Sal, un lloc que el segle XIV tenia força importància. La inscripció vindria a ser com un grafit contemporani de “jo he estat aquí”. Diu això: “Aquest any del Senyor 1319 + aquesta creu pètria + s'exposa a la terra. Va fer-la 6 de maig + Pere Arnau sacerdot". Arnau, al final de la seva vida, va mantenir un litigi amb un altre monestir. A les roques també hi ha força gravats de cavalls, gossos i felins. Entre la majoria de gravats hi ha una homogeneïtat de temes i tècniques i, per tant, tot indica que els seus autors eren pocs.