Una càmera documenta la batalla de Garzón per alliberar Assange

BarcelonaHacking justice (El juez y el rebelde) no és exactament un documental sobre Baltasar Garzón i Julian Assange. Més aviat és una crònica de l’estratègia de defensa que l’exjutge ha elaborat perquè el fundador de Wikileaks pugui ser lliure. “Un està tancat a l’ambaixada de l’Equador a Londres i l’altre viatja pel món intentant alliberar-lo”, explica Juan Pancorbo (Jaén, 1973), director juntament amb Clara López Rubio del documental, que demà s’estrena al festival DocsBarcelona -que ahir inaugurava-, on també es podrà veure els dies 24 i 27 maig. A partir del dia 28 es podrà trobar al Canal Historia.

El propòsit inicial de López Rubio i Pancorbo no era documentar el cas Assange ni la seva lluita per desempallegar-se de l’acusació de delicte sexual formulada per la fiscalia sueca, que obriria la porta a una extradició als Estats Units. El propòsit era fer “una pel·lícula sobre el principi de jurisdicció universal” a partir de la feina engegada per Garzón quan l’any 1998 va dictar l’ordre de detenció contra Pinochet. No era fàcil aconseguir finançament per tirar endavant el film, però tot va canviar quan Garzón va acceptar fer-se càrrec de la defensa d’Assange. “Era un cas lligat a la jurisdicció universal i al dret a la informació, i vam decidir canviar la forma del projecte i acompanyar Garzón i l’equip legal de Wikileaks. I per a aquesta història sí que vam trobar finançament”, explica Pérez Rubio amb la mateixa transparència amb què reconeix que no els va ser fàcil guanyar-se la confiança d’Assange: “Érem dos directors debutants, i desconeguts”.

Produït per Mediapro i l’alemanya Inselfilm, Hacking justice és el fruit de cinc anys de feina en què els directors han tingut accés exclusiu a l’ambaixada de l’Equador i als viatges de Garzón arreu del món buscant la manera de trencar el bloqueig legal. “El documental no és un treball periodístic equidistant, sinó que està fet des d’una trinxera”, diu Pancorbo, que fa seves les paraules de Garzón: “Si la persecució que pateix Julian Assange es consumés en accions legals dels Estats Units, el missatge seria tremend, perquè cap periodista arreu del món tindria la seguretat de poder exercir lliurament la seva feina”.

Les interioritats del cas

“Ja hi ha altres pel·lícules sobre Assange, i nosaltres volíem centrar-nos en l’equip legal”, diu Pancorbo. Aquest punt de vista és el gran actiu de Hacking justice, perquè mostra les interioritats, sempre autoritzades, de l’estratègia de Garzón, que posa en evidència els governs britànic i suec, que no reconeixen el dret d’asil i que s’entesten a perseguir Assange fins i tot quan l’exjutge porta el cas al Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que l’any passat va dictaminar que està detingut arbitràriament i que per tant havia ser alliberat i indemnitzat. No ha passat, i Assange segueix a l’ambaixada. És a dir, el cas segueix obert, o bloquejat, qui sap si fins al 2020, que és l’any en què prescriurà l’últim delicte pel qual el reclama la fiscalia sueca.

[Aquest divendres, un dia després que Pancorbo i Pérez Rubio expliquessin les interioritats del documental, la fiscalia sueca ha arxivat la investigació preliminar oberta per un suposat delicte de violació el 2010 contra el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres des de fa cinc anys per evitar ser extradit. D'aquesta manera, Assange podria sortir de l'ambaixada lliurement]]

Aparentment, Assange i Garzón no tenen res a veure. “Un és un nòmada australià, un anarquista radical de la transparència, i Garzón ha treballat per a l’estat, la policia i els serveis secrets”, diu Pancorbo. Tanmateix, els uneix un fil: el nom de l’exjutge surt en un informe de l’ambaixada nord-americana a Madrid publicat per Wikileaks.

El documental no entra en detalls biogràfics, però sí que aporta “pinzellades” de context que no amaguen la controvèrsia que acompanya els dos personatges. Per exemple, la desafecció que va provocar entre antics seguidors de Julian Assange la publicació de correus de Hillary Clinton durant la campanya electoral que va acabar amb la victòria de Trump. El perfil de Garzón, en canvi, bandeja actuacions ordenades per ell, com ara el tancament temporal del diari Egin i les acusacions de tortura denunciades pels detinguts durant l’operació Garzón del 1992. “La pel·lícula està pensada per al públic internacional, perquè conegui la trajectòria professional de Baltasar Garzón, que no és antiamericà. Va atrevir-se a processar Bin Laden”, recorda Pancorbo.

Cinc títols especials del festival DocsBarcelona 2017

‘Ukrainian sheriffs’

Roman Bondarchuk filma dos homes que passen la vida resolent conflictes quotidians com el robatori d’uns ànecs fins que són cridats a fer de soldats en un conflicte més gran.

‘Last men in Aleppo’

El dia a dia dels habitants d’Alep és el que captura el cineasta sirià Firas Fayyad en un documental que mostra sense embuts la tragèdia d’una ciutat devastada per la guerra.

‘La Chana’

La bailaora Antonia Santiago Amador, més coneguda com La Chana, i allunyada dels escenaris durant 25 anys, és la protagonista d’aquest documental de Lucija Stojevic.

‘Fallen flowers, thick...’

Com és la revolució sexual a la Xina? Quin són els obstacles i estigmes als quals s’enfronten les dones xineses? Ho explica Laetitia Schoofs al documental Fallen flowers, thick leaves.

‘Brothers’

Un és artista i l’altre científic. Són germans i comparteixen les cicatrius de la història polonesa del segle XX -van sobreviure al gulag- i avui viuen plegats. Els retrata Wojciech Staron.