Un document mèdic reobre les teories sobre l’orella de Van Gogh

AmsterdamTothom sap que Vincent van Gogh es va tallar l’orella esquerra. Però des que aquest fet fatídic es va produir, el desembre del 1888, els estudiosos debaten si se’n va seccionar una part o tota, i per quin motiu. Durant la recerca per escriure un llibre sobre aquest tema, l’escriptora i historiadora aficionada Bernadette Murphy va trobar un document a la Bancroft Library de la Universitat de Califòrnia que pot ajudar a resoldre el dilema: és la nota d’un metge que va tractar Van Gogh a l’hospital d’Arles, Félix Rei, amb un dibuix de l’orella mutilada. El destinatari de la carta era l’escriptor nord-americà Irving Stone, que volia documentar la seva novel·la biogràfica sobre Van Gogh. A la carta, el doctor dibuixa exactament com va ser la mutilació. La carta i el dibuix s’exposen per primera vegada dins l’exposició Al límit de la bogeria . També s’hi pot veure el revòlver amb què el pintor s’hauria suïcidat. La salut mental de l’artista sempre ha fascinat els seus admiradors, però el Museu Van Gogh no havia abordat mai aquest tema amb una exposició.

L’historiador nord-americà i autor d’una biografia de Van Gogh Steven Naifeh, discrepa de la troballa de la seva col·lega. “Estava disposat a donar-los el benefici del dubte. Pensava que havien trobat nova informació de Félix Rei, però això no és nou, i no és creïble”, diu Naifeh. En la seva biografia, sosté que els testimonis que van veure Van Gogh després de Rei, com la dona del seu germà Theo, Johanna van Gogh-Bonger, el pintor Paul Signac i el seu metge a Auvers-sur-Oise, el Dr. Paul Gachet, van afirmar que no li faltava tota l’orella. Tots, continua Naifeh, “van veure que en quedava una part, de manera que quan el Vincent era vist de cara, el tall no es veia”. Això és important perquè, si li faltava tota l’orella, indicaria que Van Gogh se la va tallar en un acte d’autolesió extrem, que va ser l’avantsala del seu suïcidi.

Fins ara, s’havien trobat diverses raons per a la lesió. A la novel·la autobiogràfica Abans i després, Paul Gauguin relata una disputa entre ells dos a Arles després de la qual ell va decidir marxar de la casa que compartien i diu que Van Gogh el va perseguir amb una navalla fins que el va aturar, i que aleshores Van Gogh va tornar a casa i es va autolesionar. En la seva investigació, Murphy també va poder identificar la dona a qui Van Gogh va donar l’orella. Ell seu nom era Gabrielle i era una jove minyona d’un bordell. Segons una notícia d’un diari local, ell li va dir “guarda això amb cura” i ella es va desmaiar. “Hi ha una cosa semireligiosa en com ell li ofereix una part del seu cos per reparar una part del cos d’ella, que tenia una cicatriu repugnant”, explica Murphy.

La comissària de l’exposició del Museu Van Gogh, Nienke Bakker, creu que en aquell moment el pintor delirava i que això era característic de les crisis que tenia. Malgrat que és molt difícil diagnosticar la malaltia que patia 126 anys després de la seva mort, s’ha dit que tenia epilèpsia o un desordre bipolar. Murphy creu que una combinació de les dues. “Però no és que Van Gogh pintés el que veia durant les al·lucinacions que tenia, sinó que és sorprenent tot el que va ser capaç de crear malgrat que durant llargs períodes no va ser capaç de treballar”, conclou Bekker.