DOCfield: 50 mirades alternatives a la realitat

Barcelona“Es tracta que la societat reconegui, no només el valor de la fotografia com una eina de conscienciació sinó també d’informació alternativa i independent”, defensa Sílvia Omedes, presidenta de Photographic Social Vision. Aquesta entitat sense ànim de lucre organitza anualment una de les exposicions de més èxit i prestigi, la World Press Photo, al CCCB. L’any passat van fer un pas més i van impulsar un festival que pretén convertir-se en cita de referència del sector. El 2013 s’anomenava Circuit i el 2014 l’han rebatejat com a DOCfield -per evitar coincidències nominals amb altres certamens-, però la filosofia és la mateixa: inundar Barcelona amb exposicions de foto documental i fotoperiodisme nacional i internacional.

Les mostres -que s’inauguraran gradualment a partir d’avui- són gratuïtes i es reparteixen per espais tan diferents com museus, galeries, centres cívics i escoles de fotografia. Aquest any el DOCfield creix: oferirà 50 exposicions en 43 seus.

Més enllà del que veuen els ulls

Una de les novetats del certamen és la figura de la directora artística. La comissària i editora Arianna Rinaldo s’ha ocupat de donar unitat, coherència i qualitat als continguts expositius i audiovisuals. Ella s’ha inventat el lema Behind open doors (Rere les portes obertes) per descriure la intenció dels fotògrafs participants “d’anar més enllà del que és obvi, aprofundir i comprendre els esdeveniments i les vides que tenen davant dels ulls”.

El retrat social és el gran protagonista en reportatges d’impacte com el del belga Anton Kusters, que va treballar durant dos anys perquè la màfia japonesa, els Yakuzas, li obrissin les portes. El català Arnau Bach va fotografiar la vida als suburbis de París, en un reportatge premiat que al setembre es podrà veure al Visa pour l’Image de Perpinyà, i Rafael Fabrés les faveles de Rio abans del Mundial. L’obsessió pel culte a la imatge, la comunitat homosexual i transsexual a Cuba, o bé les parelles gais al Vietnam, el dia a dia de persones que conviuen amb el càncer, l’Alzheimer o la sida són alguns dels temes que aborda el festival. També hi ha imatges de denúncia social -de violència de gènere, el problema de l’aigua al món, el boom urbanístic, la matança de Srebrenica, etc.- i els treballs de fotògrafs que han resseguit la vida d’alguns col·lectius en perill d’extinció: des dels últims miners catalans fins a les últimes tribus remotes d’Amèrica del Sud. “Les exposicions ens provoquen, ens inspiren i ens fan reflexionar”, diu la comissària.

El festival té un pressupost de 79.100 euros, del qual tot just han cobert el 73% del pressupost (el patrocinador principal és Banc Sabadell, l’Ajuntament hi aporta un 6% del total). Per això sol·liciten aportacions voluntàries del públic: un euro per pagar el mapa trilingüe amb tots els destins fotogràfics. Es podrà fer ruta pel DOCfield fins al 31 de juliol.