El Districte Cultural de l'Hospitalet, un oasi o una colònia barcelonina?

BarcelonaEl Districte Cultural de l'Hospitalet va ser una iniciativa impulsada pel govern del PSC de l'alcaldessa Núria Marín per fer de la cultura un motor de la ciutat. Va néixer fa sis anys, amb el carrer Cobalt d’eix central i 25 hectàrees que ja s'han expandit pràcticament a tot el municipi. És l'hora de fer balanç.

Una realitat en creixement

Els últims anys el nombre de creatius ha crescut més del doble

El Districte Cultural de l’Hospitalet ha experimentat un creixement exponencial: ha passat de 209 agents culturals el 2014 a més de 500 l’any passat. Entre ells, el 32% són d’arts visuals i artesanies, el 30% de disseny i serveis creatius i el 23% d’arts escèniques i música, tenint en compte la solera de la sala Salamandra. “Cada cop veiem que comença a arribar més gent que té una trajectòria llarga i que busca espais fora del circuit i amb més capacitat. A l'Hospitalet encara hi pots llogar una mica més barat”, diu la coordinadora del Districte Cultural, Mireia Mascarell. Entre els últims a arribar hi ha Antoni Muntadas, que hi ha instal·lat l’arxiu, i Jordi Colomer i Carolina Olivares, que han creat el laboratori de creació La Infinita de l’Hospitalet. 

La xifra d’antics edificis industrials dedicats a usos culturals ha anat creixent al llarg dels anys i ara n’hi ha una dotzena, com l’edifici Freixa, l’antiga fàbrica de Cosme Toda, La Tonal’H, l’Espai Salamina, FASE, Trama 34 i TPK Art i Pensament Contemporani. En ells hi ha des de petits tallers com el del col·lectiu Tres Pasos fins a les seus d’empreses com Industrial Akroll, una companyia audiovisual d’abast internacional que ocupa tot un edifici. Els preus baixos dels lloguers són el principal atractiu per als creatius que s’hi han traslladat. “La gentrificació ens va fer impossible treballar en cultura a Barcelona”, diu Tomás Guido, de Trànsit Projectes, que dedica un pis del seu espai a laboratori i recerca cultural, Planta 1. “Els nostres pressupostos no són una milionada ni amb afany de lucre, i hem de buscar espais que siguin viables”, explica. Els integrants de l’estudi de disseny Sociedad 0, que es van conéixer quan estudiaven a l’escola Elisava, han trobat a l’Hospitalet la possibilitat de tenir l’habitatge amb l’estudi i experimentar en els camps del disseny i l’arquitectura. “Al Poblenou pagàvem cadascun 400 euros i aquí 250 per molt més espai", diu Ignacio Ezcurra. S'hi van traslladar fa tres anys.

Pel que fa a les galeries, hi ha Ana Mas Projects, etHall i la seu barcelonina de la galeria Nogueras Blanchard. També acaba d’arribar-hi la galeria barcelonina Alegria, després de passar uns anys a Madrid. “Hem pogut trobar un espai increïble i tenim l’oportunitat de fer un pas endavant. Tot ha sigut molt fàcil i ens hem sentit molt emparats pel Districte Cultural”, diu el galerista Sebas Rosselló. 

Els beneficis fiscals

Els propietaris dels edificis culturals paguen menys impostos

L’Ajuntament de l’Hospitalet ha fet una forta “aposta estratègica”, com diu el regidor de Cultura, David Quirós, perquè la cultura sigui un dels motors econòmics de la ciutat. El pressupost anual del Districte Cultural és, segons fonts municipals, d’entre 400.000 i 500.000 euros, i la suma del pressupost anual, que inclou el Districte, la partida de Cultura i la d’Innovació, és d’uns 11,5 milions d’euros. Els destinataris d’una part del pressupost del Districte són els propietaris dels edificis, als quals l’Ajuntament de l’Hospitalet bonifica un 90% dels impostos. 

L’oficina del Districte Cultural fa un acompanyament als col·lectius que s’hi volen instal·lar perquè la dinàmica de l’administració no els ofegui, i fa pocs anys van engegar una línia de finançament de projectes culturals, al marge de les subvencions puntuals que puguin rebre. D’altra banda, a més del pressupost específic del Districte Cultural, també hi aporten diners altres departaments municipals quan fan activitats “vinculades a la cultura i l’educació”, com en el cas del projecte Tàndem, que vincula projectes culturals amb els centres educatius de la ciutat.

El debat del suport local

Diversos col·lectius qüestionen el model del Districte Cultural

Només ha nascut a l’Hospitalet un dels cinquanta artistes que participen en l’exposició organitzada a la Tecla Sala per celebrar el cinquè aniversari del Districte Cultural, titulada Our garden needs its flowers. Precisament un dels retrets que fan algunes veus crítiques amb el Districte, com el col·lectiu Akelharre, la cooperativa La Fundició i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, és que en lloc de donar suport al teixit local incentivin que vinguin creatius de fora. “Per a nosaltres el problema no és si hi ha un artista o més, sinó el model de política cultural que està implícit en el model del Districte Cultural. Amb aquest projecte s’està deixant de banda la cultura entesa com a cultura comunitària i de proximitat, que a cap lloc més que a l’Hospitalet és necessària –expliquen–, perquè precisament el que tenim és una falta de cohesió en una població molt nombrosa i molt diversa”. En lloc dels creadors, creuen que s’han de potenciar els centres culturals dels barris, els quals consideren “desatesos pressupostàriament”. “S’ha de potenciar la cultura de base. La gent als barris no té recursos per desenvolupar les seves pròpies pràctiques culturals, siguin les que siguin. Un model cultural i l’altre no haurien de ser excloents però de facto ho són".

Des del Centre d’Estudis de l’Hospitalet creuen que era “una bona idea” substituir les indústries per cultura, però consideren que el Districte Cultural no té “impacte ni influència” en la cultura dels barris. “Ens preocupa més la cultura als districtes que el Districte Cultural”. Tampoc veuen amb bons ulls que l’Ajuntament de l’Hospitalet anunciés al gener que ha comprat per 5 milions d’euros per al Districte Cultural dues antigues fàbriques a la zona industrial entre Bellvitge i Sant Josep, mentre que Can Rigalt, una joia neoclàssica del segle XVIII valorada en 8 milions d’euros, segueix deteriorant-se sense que les administracions la restaurin.

En canvi, des de l'Ajuntament defensen que el Districte sí que ha tingut un impacte local perquè ha ajudat les petites indústries. “La realitat de l’Hospitalet no és la mateixa que la de Barcelona, i l’aterratge d’aquests col·lectius ha ajudat a recuperar un teixit de petita indústria que estava molt malament i a tornar-lo a posar en marxa, o fins i tot que s’hagi hagut de repensar”, diu Quirós. 

Perill de gentrificació?

La zonificació de la ciutat no és un model sostenible

Ubicar equipaments culturals en un entorn degradat sovint serveix per millora-lo, però també pot obrir la porta a la gentrificació. ¿Hi ha aquest perill a l'Hospitalet? Per a Quirós, el Districte Cultural no és un perill que pugui fer pujar el preu de l'habitatge i els lloguers perquè els edificis estan “relativament lluny de la trama urbana” i les hectàrees del Districte Cultural tampoc no treuen espai a possibles promocions d’habitatge social. “Una part de l’exìt de la ciutat i de la notra trama urbana és que conviuen en els mateixos entorns promocions de perfil privat amb unes altres de públiques”. “Ara hi ha un bullici i hem de veure com ho dinamitza l'Ajuntament perquè no ens convertim en agents gentrificadors", adverteix Guido. A La Fundició creuen que la “zonificació” de la ciutat en districtes diferenciats com el cultural i el financer és contrària a un urbanisme sostenible i a la ciutat dels quinze minuts. “El Districte Cultural es pot convertir en una nova forma de suburbialització, cedint espais per als usos de la metròpoli”, adverteixen des del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. “Tant de bo pugui redreçar-se i tingui un efecte positiu en la nostra vida i la nostra cultura” , conclouen.