El Disseny Hub exposa el bo i millor de l'art digital, a 4.000 milions de 'likes' per hora

Barcelona"No és fàcil dir veritats absolutes sobre l'art digital", afirma la Noa, la dona que rep els visitants i els explica els trets digitals de la nova exposició immersiva del Disseny Hub, Digital impact, una de les més ambicioses d'art digital. Com suggereix el títol de la mostra, que es pot visitar fins al 27 d'agost, la singularitat de la Noa i alguns altres homes i dones que hi ha com ella al llarg del recorregut és que és una criatura digital que viu dins una pantalla. "Volem fer valdre l'art digital en un lloc on encara no hi era", diu el director de la mostra, Pep Salazar, mentre que el comissari, Héctor Ayuso, afirma que ha creat "una ciutat que representa el passat, el present i el futur de l’art i del disseny digitals".

En aquest sentit, el muntatge d'Antoni Arola amb una cúpula que recorda uns iglús fa pensar en una primera base humana en un planeta extraterrestre. Arola també és l'autor d'una instal·lació que recrea la llum en diferents hores del dia o en diferents latituds. Una altra de les peces amb tints més futuristes és de l'estudi de disseny i recerca Domestic Data Streamers, Cartografia de la connexió humana, una mena d'oracle on el públic pot veure com uns petits robots marquen damunt uns papers les dades de les interaccions que es produeixen en cinc de les xarxes socials més importants: els 167.000 matchs que es fan a Tinder cada hora, els 4.410 milions de missatges que s'envien per WhatsApp (que va fer col·lapsar el robot que se'n fa càrrec i va obligar els creatius a reprogramar-lo), els 4.200 milions de likes que es fan cada hora a Instagram, els 25 milions de jugadors actius cada hora a la plataforma de jocs Steam, i les 101.500 edicions que es fan cada hora en les diferents versions de la Viquipèdia. D'altra banda, hi ha peces que criden l'atenció pel seu caràcter lúdic, com la desfilada infinita d'uns personatges que semblen de dibuixos animats, obra de l'estudi Universal Everything.

L'exposició marca un "punt d'inflexió" en la trajectòria de la institució, diu la directora del Disseny Hub, Mireia Escobar, perquè dona el tret de sortida a la feina conjunta que el Dhub farà d'ara endavant amb el Museu del Disseny, després que José Luis de Vicente n'hagi assumit la direcció. El recorregut inclou setze treballs d'una quinzena de creatius nacionals i internacionals, el més conegut dels quals és el turcoamericà Refik Anadol, que ha exposat al MoMA de Nova York i va reinterpretar la Casa Batlló amb intel·ligència artificial. Precisament, la Casa Batlló reposa el dia 5 de maig el màping que es va poder veure l'any passat amb cinc passis entre les 21.30 i les 22.30 h. Pel que fa a la peça que presenta Anadol a Digital impact, titulada Màquines de memòria: espai, es tracta d'un audiovisual immersiu gegantí fet amb dades d’imatges de domini públic preses per satèl·lits i naus espacials, els colors del qual canvien constantment. "És la interpretació del cosmos que fa un artista", diu Salazar.

Un altre treball amb ambició planetària és DeepTime, de l'estudi d'art digital londinenc Field.Io: la peça consisteix en una successió de simulacions generatives evocadores dels estralls del canvi climàtic perquè el públic en prengui consciència. Brendan Dawes, a Passengers: BCN, també incideix en la línia de mostrar l'impacte humà en el planeta, però ho fa des d'una perspectiva sobretot estètica: ha convertit les xifres de viatgers de l'aeroport del Prat dels anys 2019, 2020 i 2021 en tres escultures, la més petita de les quals és la del 2020 arran de la pandèmia del covid.