I si el mar fos un districte més de Barcelona?

BarcelonaEl Disseny Hub Barcelona (DHub) enceta la tardor amb l’exposició immersiva L’oceà parla. Noves ecologies i noves economies del mar, que es podrà visitar fins al 23 de febrer del 2025. La mostra aborda l’impacte de l’acció humana en l’oceà i els conflictes i reptes que genera. I ho fa, concretament, a partir de la relació de Barcelona —i altres ciutats costaneres del món— amb l’ecosistema marí, on es concentra el 40% de la població mundial i bona part del territori més preuat. “Vivim a Barcelona d’esquena al mar, o no sé si d’esquena, però sí que pensem en la línia de l’aigua com una frontera”, assenyala José Luis de Vicente, comissari de l’exposició i director del Museu del Disseny. La mostra està produïda pel DHub, dins del marc de la Regata Cultural de la Copa Amèrica i amb la col·laboració de Fundació Telefònica, Manifesta 12 i iGuzzini.  

Barcelona comparteix un vincle estret amb el mar, ja que després dels Jocs Olímpics del 1992 la ciutat va convertir el seu front marítim en un element indispensable de la seva imatge i projecció. D’aquesta manera, va transformar la seva relació amb la platja. Mireia Escobar, directora del DHub, constata que “el 1992 Barcelona es va obrir a la platja i ara toca obrir-nos al mar". "Sempre hem pensat que el mar hauria de ser un districte més de la ciutat”, afegeix Escobar. En un moment polític i ambiental conflictiu, en què la pujada del nivell del mar i els efectes de l’escalfament global són imminents, però que també apareixen nous processos colonials i d'abstracció, l’exposició pretén ser un fòrum de debat i reflexió sobre com redissenyar la relació de les ciutats costaneres amb l’oceà, des de la sostenibilitat i la innovació. De Vicente assegura que si els últims anys el debat climàtic ha girat entorn de l'atmosfera, els pròxims vint anys el debat climàtic serà entorn de l'ecosistema marí.

La mostra, polièdrica i transversal, està composta de quinze projectes de disciplines com l’arquitectura, la tecnologia, el disseny especulatiu i l’urbanisme, que plantegen els problemes actuals i imaginen solucions futures. De Vicente explica que les obres proven d’imaginar l’oceà d’una manera més concreta i menys misteriosa, per comprendre amb profunditat aquest element i generar un vincle sòlid amb les ciutats. La instal·lació proposa un recorregut lliure i permeable perquè el visitant experimenti la mostra des de múltiples punts de vista. Els projectes exposats són locals, nacionals i internacionals, i cinc d’ells estan produïts expressament per a l’exposició. D’aquestes cinc obres, destaca la instal·lació audiovisual a gran escala Seeing echoes in the mind of the whale, del col·lectiu britànic de disseny digital Marshmallow Laser Feast, que genera una experiència multisensorial a partir de connectar les vocalitzacions de les balenes amb la percepció humana.  

Lectura de 'Moby Dick'

Dins del marc de l’exposició s’ofereixen activitats paral·leles com el club de lectura organitzat per la Biblioteca el Clot-Josep Benet (dins del museu) amb la col·laboració del DHub. A partir de la lectura de la novel·la Moby Dick, de Herman Melville, i altres escrits sobre la formació dels oceans, les vides al mar, les migracions i la turistificació, entre d'altres, es debatrà sobre els usos i abusos del mar. “El mar és un espai de debat interessant en què hi ha molts problemes, però també pot ser una part de la solució amb relació al canvi climàtic”, diu Escobar. L’any vinent la ciutat francesa de Niça acollirà la conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans, on s’espera que s’aprovi el Tractat Global dels Oceans, que pretén garantir la protecció del 30% dels oceans l’any 2030.