Disputar-se un espai en clima preelectoral

BarcelonaFerran Barenblit va assumir la direcció del Macba el 2015, dos anys després que el seu predecessor, Bartomeu Marí, presentés un nou pla d’usos que incloïa els espais del Convent dels Àngels i la reserva del solar de la capella del carrer Montalegre per construir un nou edifici per a la col·lecció permanent. Amb la nova seu el Macba guanyaria 1.500 metres quadrats de superfície expositiva, l’equivalent a una planta de l’Edifici Meier. L’inici de les obres va quedar ajornat per la recessió econòmica i abans que les hagin pogut arrencar els ha passat al davant la impossibilitat de trobar durant 12 anys un espai per al CAP Raval Nord. Fonts de l’Ajuntament recorden que, quan la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va signar l’any passat el pla estratègic del museu fins al 2022, va recordar que donava suport al museu però que el departament de Salut buscava un espai per al CAP. “La posició de l’Ajuntament ha sigut transparent des del primer moment”, subratllen les mateixes fonts.

Al Macba segueixen apostant per la capella. “Tenim una estratègia aprovada pel nostre consell general per unanimitat i s’hi inclou l’ampliació. No veig per què hem de buscar una alternativa quan l’alternativa és buscar una espai per al CAP”, diu Ferran Barenblit. “No em sembla enriquidor pensar que una cosa ha d’anar en contra de l’altra”, subratlla el director, que recorda la viabilitat que el CAP creixi al mateix lloc on és, pel dispensari antituberculós, segons el projecte que el departament de Cultura va encarregar a un arquitecte proposat per l’Ajuntament, Gonzalo Pardo Díaz. Segons fonts de Cultura, salvant els valors patrimonials del dispensari, que és un bé cultural d’interès nacional, Pardo proposa un nou edifici de 456 metres quadrats que es connectaria amb l’actual sota rasant. Entre l’un i l’altre hi hauria un pati per ventilar i il·luminar el nou.

La resolució del conflicte d’interessos pel solar de la capella estarà marcada pel clima preelectoral de les municipals del maig. Està previst que sigui al ple de febrer on es debati revertir els usos actuals del solar. A l’Ajuntament no accepten en cap cas que es posi en dubte el seu compromís amb el museu, i recorden que els últims cinc anys han sigut la “força tractora” econòmica de la institució en solitari.

Com explica Ferran Barenblit, el global de l’operació, que inclou canvis d’usos a l’Edifici Meier i al Convent dels Àngels i la primera exposició, costaria uns 10 milions d’euros. “No és un projecte faraònic”, subratlla el director. En l’ampliació del museu el consistori no estaria sol, ja que el Pla de Museus de la Generalitat preveu inversions anuals de 2,33 milions fins al 2021. A més, fonts del departament de Cultura van explicar a l’ARA que havien previst aconseguir la meitat del pressupost a través d’ajuts europeus. El ministre de Cultura, José Guirao, es va alinear al setembre amb el museu i també va anunciar una futura aportació econòmica a l’ampliació a través de l’1% cultural.