TàrregaLa directora de FiraTàrrega, Anna Giribet, coneix la fira amb profunditat: fa nou anys que hi treballa i abans de succeir l’anterior director, Jordi Duran, va ser la seva mà dreta. Tot i així, el càrrec de directora ha significat un canvi cabdal en la seva feina durant la fira. Dissabte a primera hora del matí ja havia rebut una delegació irlandesa i una altra de balear en un esmorzar per a professionals, i ahir va començar el dia amb la delegació italiana. “La meva feina ha canviat al 100% -afirma Anna Giribet-. Abans estava amb el mòbil controlant si les companyies havien arribat -afegeix-, i estava pendent de les qüestions de producció i tècniques perquè tot estigués preparat per fer la funció. Ara la meva feina és pràcticament la comunicació, amb les companyies, els professionals i els mitjans. No sé quantes entrevistes he fet”.
Després del primer cafè del dia, Anna Giribet deia que estava “molt calmada”, tot i la voràgine, i començava el seu pelegrinatge pels diferents espais, com Cal Trepat, on feien funcions de La crisi de la imaginació i Livalone : “Aniré a alguns espectacles per veure com funcionen en els espais i com respon el públic -explica la directora-. Quan arribo a un espai sé que tot funcionarà, perquè tinc un bon equip i no hi ha previsió de pluja”, diu Giribet, que va acabar la jornada amb A vore, l’espectacle dirigit per Sònia Gómez i Ramon Balagué que fusiona dansa contemporània, jotes i cants de llaurar. I el seu dia encara va seguir: a dos quarts de dues de la matinada Giribet marxava del Club Pro, el bar on es troben artistes i professionals.
La directora de la fira va començar l’última jornada ben d’hora. Després d’esmorzar amb la delegació italiana, va anar a la Llotja per assistir a reunions entre programadors i va tancar el matí a l’última funció del Trópico de Covadonga, de Rodrigo Cuevas. “Bones vibracions, contenta, il·lusionada, amb ganes de més”, diu Giribet.
Els artistes més transgressors
FiraTàrrega és un oasi per als creadors més transgressors com els mateixos Sònia Gómez i Rodrigo Cuevas, o el coreògraf Quim Bigas. A La Figuerosa, un poble agregat a Tàrrega, hi viuen una vintena de persones, i durant aquesta edició de FiraTàrrega han tingut dos visitants molt especials: Bigas i la dramaturga Raquel Tomàs hi han representat La llista, que va acumulant públic després de passar per esdeveniments com Terrats en Cultura, el Sismògraf, l’Arrela’t de Malgrat de Mar i el festival d’arts vives de Terni, a Itàlia. La Casa Encendida, a més, n’ha estrenat la versió en anglès. “Acumulem històries en cada lloc per on passem, algunes quedaran i unes altres seran substituïdes -afirma Quim Bigas-. Havia fet treballs més massius en l’espai públic -afegeix-, i amb La llista volia fer un treball més pròxim i també col·lectiu des de la perspectiva subjectiva de cadascú”. Mentre ell balla entre el públic, assegut en unes cadires senzilles de fusta, Raquel Tomàs llegeix les entrades d’una llista plena de detalls íntims, com si es confessessin amb cada espectador.
Com Quim Bigas, alguns dels creadors més singulars d’aquesta edició de la fira han pujat a l’escenari com si fos una operació a cor obert. Clara Peya i la seva companyia Les Impuxibles van portar a Tàrrega Suite TOC num 6 sobre el seu trastorn obsessiu compulsiu. A Rodrigo Cuevas i Glòria Ribera també els agrada estar molt a prop del públic. Després de veure els seus espectacles sembla que Glòria Ribera agafa el relleu en la vena cabaretera de Tàrrega amb Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, que va ser a la temporada d’arts escèniques de La Pedrera, mentre que Rodrigo Cuevas ara aborda el folklore asturià amb una banda de quatre músics i menys electrònica. Però tenen un tret en comú: voler portar a l’escenari la memòria històrica i reivindicar figures heterodoxes, com el travesti Rambal d’una cançó de Cuevas, que va ser assassinat l’abril de 1976 a Cimavilla.
Un nou model més contingut fet a la mida de la ciutat
La directora de FiraTàrrega, Anna Giribet, va assumir el càrrec al gener i va preparar aquesta edició de la fira amb poc temps. Tot i així el model més contingut que vol implantar en els pròxims anys ja s’ha notat enguany: “Teníem el mateix pressupost que el 2011, 1,1 milions d’euros, però volíem millorar les condicions de treball de les companyies”, va dir ahir Giribet durant la roda de premsa de balanç.
Per al nou director executiu de FiraTàrrega, Lau Delgado, l’objectiu de “redimensionar” la fira, com va dir ell mateix, no és només millorar les condicions de les companyies sinó també l’experiència global de la cita degana de les arts de carrer a Catalunya. “L’any passat es va arribar al màxim d’estrès estructural, i vam voler redimensionar la quantitat de gent perquè l’experiència fos millor”, va explicar Delgado.
Una ocupació de més del 90%
En xifres, els canvis en aquesta edició es concreten en 10.272 entrades venudes i un 93% d’ocupació -a l’espera de les dades definitives- respecte a les 12.000 entrades venudes i el 96% d’ocupació de l’any passat. L’organització no dona xifres de públic però sí de les persones registrades al càmping, que són orientatives. En aquest cas torna a haver-hi una davallada, de les 2.600 persones de l’any passat a les 2.513 d’enguany. En tot cas, tant Anna Giribet com Lau Delgado posen en relleu que ha sigut una edició “plàcida” i que ha transcorregut sense incidents. Un altre tret d’aquesta edició ha sigut l’absència de muntatges de gran format, arran del poc marge de temps que va tenir l’organització: “Els espectacles de gran format demanen molta antelació, molt pressupost i molta tècnica. Enguany vam decidir centrar-nos en els formats petits i mitjans”, va explicar Giribet.
FiraTàrrega continuarà canviant en els pròxims anys. Lau Delgado va explicar que volen dissenyar un pla estratègic per treballar a tres anys vista en lloc d’anualment i que volen “reordenar” la participació d’artistes espontanis, el conegut Off de FiraTàrrega.
