Els dilluns eren dies de silenci per a Gandhi. No parlava, només escoltava. Podia respondre amb quatre notes escrites. Era una manera de concentrar-se, un dejuni de paraules, de soroll. No parlar i escoltar: una idea revolucionària en el nostre món de la comunicació. També podríem dedicar un dia només a llegir o a escriure... Aquest detall biogràfic del Mahatma és una de les primeres coses que s'expliquen a l'obra que recupera la biografia que Romain Rolland, Nobel de literatura del 1915, va dedicar el 1923 al seu amic indi, el pare de la no-violència, apòstol de l'Índia lliure i de la pau universal. El llibre va ser publicat en català el 1930 amb un pòrtic de Francesc Macià, gran admirador de Gandhi, i ha estat recuperat per l'Institut Català Internacional per la Pau i Angle Editorial.
Gandhi era un home profundament religiós, vegetarià estricte. Posava el seu sentiment hinduista, amb tot el que això implicava, per davant del seu senzill i arrelat nacionalisme indi, al qual, però, mai va renunciar. Sentia una gran afinitat amb Lev Tolstoi, dues ànimes idealistes però alhora dos esperits d'acció, pragmàtics, homes del poble, radicalment empàtics amb els seus semblants. L'ànima de Tolstoi es fonia amb la dels camperols russos, la de Gandhi amb la dels pàries de l'Índia de les castes i del colonialisme britànic.
Com fa notar Alfons Banda a l'estudi introductori, la biografia de Romain Rolland, a qui Stefan Zweig va descriure com "la consciència moral" de l'Europa d'entreguerres, és un diàleg de l'escriptor francès amb un personatge amb qui l'uneix la passió pacifista però de qui no acaba d'entendre el fervor religiós ni el nacionalisme sincer, com li passava a Rabindranath Tagore, més cosmopolita i defensor de l'aliança entre Orient i Occident. Tagore i Gandhi van polemitzar durament. Però alhora que marca distàncies, Rolland diu no haver conegut mai "una ànima més pura, més veritable i més santa" i l'arriba a comparar amb Jesús de Natzaret: "Fa el que diu i el que és, com el Crist, de qui reprèn per instint la doctrina i l'esperit". El text de Rolland arrenca amb traç directe, sense filigranes, enlluernat i enlluernador: "Ulls foscos serens. Un home menut, esmerlit, eixut de rostre, amb grans orelles obertes. Cobert amb un casquet blanc, vestit d'aspra tela blanca, nus els peus. Es manté d'arròs i de fruita, no beu sinó aigua, dorm damunt de posts, descansa poc, treballa sens treva. El seu cos no sembla comptar. Res en ell no sobta, de primer antuvi, sinó una expressió de gran paciència i de gran amor".