Crítica de cinema
Cultura30/05/2019

'Dilili a París', una nova meravella del director de 'Kirikú i la bruixa'

Critica del film d'animació de Michel Ocelot, una proclama de l'emancipació feminista

Paula Arantzazu Ruiz
i Paula Arantzazu Ruiz

Direcció i guió: Michel Ocelot. 95 minuts. França, Alemanya i Bèlgica. Animació.

Si el segle XIX va veure el naixement del 'flâneur', un home que passeja per la immensitat de la ciutat moderna, al XX les dones van començar a sortir de casa per explorar, gaudir, reclamar i participar en l’espai públic. La figura de la 'flâneuse' va personificar llavors un munt de transformacions polítiques de gènere, i ara, en la pel·lícula d’animació 'Dilili a París', Michel Ocelot ens presenta una de les variants de 'flâneuse' més transgressores, perquè en el nou film del director de 'Kirikú i la bruixa' seguim pels carrers del París de principis de segle passat una nena originària de Nova Caledònia que treballa en un" zoològic humà" i que vol conèixer per si mateixa el món que l’envolta. “Els parisencs m’han observat durant mesos i ara em toca a mi observar-los a ells”, li diu la protagonista a l’Orel, el seu amic d’aventures. Aquest tarannà subversiu, per innocent, ens portarà a passejar, de la mà de la Dilili, pels grans noms propis del París de la Belle Époque (Picasso, Sarah Bernhardt, Colette, Marie Curie, Emma Calvé, Erik Satie...) mentre investiguen la desaparició de nenes petites segrestades per la banda criminal dels Mestres Alfa. Un viatge, en suma, absolutament exquisit que ens parla del poder del coneixement i de l’emancipació feminista mitjançant una proposta visual que és un goig per als ulls dels espectadors. No us la perdeu.